Resultats de la cerca

Durant la Revolució Francesa lluità a Toló contra els aliats Més tard passà a les Antilles Fet presoner pels anglesos, en tornar a França serví en les oficines d’estadística dels ministeris de marina i de comerç Això el féu familiaritzar amb l’ús de l’estadística en el coneixement històric i geogràfic Publicà una Statistique de l’Espagne 1834, que fou traduïda pel seu amic Pascual Madoz i publicada a Barcelona el 1835 i a València, traduïda per JGarriga, aquell mateix any També publicà obres sobre el clima de les Antilles, i d’estadística sobre França i altres països d’Europa

Llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona 2001 Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny, és director de l’Observatori de Seguiment de la Biodiversitat de la Tordera i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d' Els…

Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982 Professor a la Facultat de Geografia i Història d’aquesta Universitat des del 1976, n’és catedràtic des del 1988 Interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica, ha publicat sobre aquests temes, entre d’altres,  La despoblación de la Mancha 1980,  Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX 1983, tesi doctoral,  Pobreza y desigualdad en los países desarrollados 1992 i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países…

Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el portà a ser…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…

Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en part Publicà…

Obrí una escola a Pèrgam que rivalitzà amb la d’Alexandria Cosmòleg i geògraf, manifestà una tendència vers l’especulació enfront de la investigació alexandrina En el camp gramatical fou partidari de la teoria de l' anomalia i contrari a la teoria de l' analogia , defensada per Aristarc de Samotràcia Fou comentarista d’Hesíode, d’Eurípides i sobretot d’Homer

Tal com explica el geògraf Yi-Fu Tuan, els llaços afectius uneixen els éssers humans amb el seu ambient i, particularment, amb llocs específics Aquesta mateixa visió sentimental també és assenyalada pel psiquiatre Alexander Mitscherlich 1969 respecte a determinats racons urbans La natura exacta d’aquets llaços varia enormement en intensitat, subtilitat i mode d’expressió i la resposta pot ésser estètica, tàctil, emocional, nostàlgica o econòmica

Començà d’estudiar dret a Leiden Viatjà per Europa, i el 1615 s’establí a Leiden, on l’any següent fou nomenat geògraf acadèmic Les seves obres principals són Germaniae Antiquae libri 3 volums, 1616, Sicilia antiqua cum Sardinia et Corsica 1619, Italia antiqua 2 volums, 1624 També féu el primer assaig d’un tractat de geografia històrica i política Introductio in universam geographiam 4 volums, 1624