Resultats de la cerca

Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…

El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935  Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de…

Filla de l’activista catalanista Jacint Borràs , es llicencià en farmàcia 1988, obtingué un màster en gestió empresarial 1990 per la Universitat de Barcelona i cursà una diplomatura en lideratge polític a l’IESE de Madrid 2010 Treballà als laboratoris Menarini i Almirall durant prop d’una dècada Presidenta fundadora de la Joventut Nacionalista de Catalunya a la seva ciutat 1981, en fou membre del comitè executiu com a responsable de comunicació i formació Ha estat regidora de l’Hospitalet de Llobregat 1995-2014, com a cap de llista i portaveu, en 1999, 2003, 2007 i 2011, diputada a la…

Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació Prengué part en l’expedició de Sícilia i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt 1394 El rei Martí, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya 1397 L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d’un fill…

Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps…

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó Mosquerola,…

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…

Adscrit a la rebosteria de l’infant Joan, hom li concedí l’escrivania de la lleuda de Cotlliure 1379, la de la governació de Rosselló i Cerdanya i la batllia de Cervera 1381 El 1383, essent ja reboster de la infanta Violant, en fou nomenat de l’infant Joan Destituït per pressió de les corts, acusat de malversació i processat per l’infant Joan 1384, es passà al bàndol del rei Pere el Cerimoniós, que el nomenà receptor de les multes imposades als oficials del seu fill 1386 Pres entre els seguidors de la reina Sibilla pel gener del 1387, el llavors ja rei Joan I el condemnà per…

De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular…

Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de…