Resultats de la cerca

Es denomina consell genètic el conjunt d’estudis i càlculs realitzats per a determinar les probabilitats de tenir fills amb alguna malaltia genètica o cromosòmica específica, i també els mètodes diagnòstics específics que es duen a terme durant la gestació, per a determinar el risc d’una eventual descendència afectada — prevenció primària — i els estudis genètics de les persones afectades per a establir-ne el pronòstic i els possibles tractaments palliatius, o prevenció secundària En realitat, no es tracta d’un consell, ja que l’especialista es limita a calcular les…

Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’organització social era…

Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència hom diu que…

Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al segle XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del segle X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el regnat del…

La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…

La malatia afecta sobretot els habitants de la Mediterrània oriental i, especialment, els jueus sefarites Hom l’anomena també febre mediterrània familiar

Habitualment no dóna símptomes, però pot provocar en un 10% dels casos una anèmia hemolítica d’evolució crònica

Es denomina endarreriment de la creixença un conjunt de trastorns, de causa molt diversa, la característica comuna dels quals és que l’alçada i altres mesures de les dimensions del cos dels nens afectats són inferiors a les que hom considera normals per a l’edat que tenen L’endarreriment de la creixença pot ésser causat per una gran diversitat de trastorns Pràcticament, qualsevol malaltia de llarga evolució, que causi una alteració general de l’organisme, pot causar un endarreriment Tanmateix, en la majoria de casos l’endarreriment en la creixença no es deu pròpiament a un trastorn, sinó que…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…