Són anomenats infeccions oportunistes els processos infecciosos que es desenvolupen en persones els mecanismes de defensa de les quals, per una raó o altra, no funcionen correctament, és a dir, en persones considerades immunodeprimides. Les infeccions oportunistes poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents, que en persones amb una immunitat competent no es podrien establir, reproduir-se o disseminar-se; o bé per gèrmens virulents que, en persones immunodeprimides, causen malalties infeccioses més greus, llargues, persistents i freqüents del que és habitual.
Entre les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament d’infeccions oportunistes, les més importants inclouen: la presència de ferides cutànies, de mucoses o de teixits interns, com ara s’esdevé en el cas de traumatismes, intervencions quirúrgiques o cremades; quan s’és en èpoques de la vida en què el sistema defensiu encara no ha madurat completament o que ja ha començat a minvar, com s’esdevé respectivament en els nodrissons —especialment els nounats prematurs o de pes baix en relació a la seva edat—, o entre les persones molt grans; quan hi ha alteracions anatòmiques que afavoreixen l’establiment i la reproducció de microorganismes, com per exemple emfisema pulmonar o estretors en la uretra; la presència de pròtesis, per exemple de vàlvules cardíaques o de pròtesis dentàries, que afavoreixen la implantació de determinats microorganismes; dèficits immunitaris passatgers, com s’esdevé després de traumes psicològics o de l’administració prolongada de medicaments que inhibeixen directament el sistema defensiu (com ara corticoesteroides i immunodepressors, que s’empren per a evitar el rebuig d’òrgans trasplantats o en el tractament de malalties inflamatòries cròniques, com per exemple artritis reumatoide o lupus eritematós sistèmic); quan es donen dèficits immunitaris reversibles, com els que acompanyen la insuficiència renal no tractada adequadament o la diabetis no controlada; dèficits immunitaris que acompanyen malalties greus, com la desnutrició, l’alcoholisme, la cirrosi hepàtica o tumors malignes en fases avançades, dèficits immunitaris provocats per malalties greus que afecten directament les cèl·lules i els teixits del sistema defensiu, com ara la SIDA, leucèmies, limfomes i la malaltia de Hodgkin; i alteracions immunitàries congènites que es transmeten de manera hereditària.