Resultats de la cerca

Vida A deu anys inicià els estudis de solfeig i piano Més tard els perfeccionà amb E Granados i fou alumne d’harmonia i composició de F Pedrell D’entre la seva abundant producció musical, d’estil romàntic, destaquen les composicions per a piano Jota Pamplona , El convent , La tórtora emmalaltida , Dansa de la mort i Primavera d’altre temps També escriví l’opereta Lady Flirt , música religiosa i música de cambra i harmonitzà cançons tradicionals catalanes, com Els tres tambors , La filla del rei de França o El mestre El 1911 fundà una acadèmia de música i hi impartí classes fins el 1914…

Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el 1647, el substituí com a mestre d’…

Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information  1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen, progressivament s’anà…

Fou alumne de N M’askovskij i SE Fejnberg al Conservatori de Música de Moscou, on a partir del 1936 impartí classes La seva llarga carrera com a compositor i mestre li valgué el títol d’Artista del Poble el 1966 Foren alumnes seus A Šnitke i A Ešpaj, entre d’altres La seva música, melòdicament rica, treu profit de l’ús del contrapunt en el tractament dels temes Sabé conciliar la riquesa creativa amb la fàcil adaptació a les exigències dels dirigents soviètics, com a Ukrainskaja rapsodija ’Rapsòdia ucraïnesa’, 1937, per a piano, posteriorment orquestrada 1982, i sobretot en els concerts per a…

Estudià musicologia a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig En aquest darrer centre fou deixeble d’A Sandberger, J Wolf i H Riemann i es doctorà el 1911 Fou corresponsal del "Hannoverscher Anzeiger" 1919-29 i professor del Conservatori de Hannover des del 1925 El 1930 obtingué un postdoctorat a la Universitat d’Erlangen, on fou cap del departament de musicologia Entre el 1935 i el 1944 impartí la docència al conservatori i a la Wirtschaftshochschule de Nuremberg i a partir del 1955 fou editor del "Händel-Ausgabe" S’especialitzà en música dels segles XVIII i XIX, centrat principalment en…

Alumne de l’Escola Alemanya a Moscou, entrà al conservatori d’aquesta ciutat el 1889 per estudiar violí i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb AS Arenskij i S Tanejev S’establí a Berlín el 1897, on impartí classes al conservatori fins el 1934, any en el qual es jubilà per raons de salut Les seves obres primerenques revelen la influència de PI Cajkovskij, A Dvorák i també del Romanticisme alemany La influència germànica es fa especialment patent en la seva música de cambra, fins al punt que se l’anomenà el Brahms rus Formalment les obres de Juon sempre foren tradicionals i no…

Gaudí d’un sòlid prestigi al continent europeu, on desenvolupà la major part de la seva carrera Es graduà al Conservatori de Madrid l’any 1918 Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Raul Laparra, entre d’altres Després de debutar l’any 1927 al mateix París, amb un èxit notable, i d’actuar en algunes ciutats europees, interrompé la seva activitat per dedicar-se, durant deu anys, a aprofundir l’obra d’I Albéniz, L van Beethoven, C Debussy i E Granados, compositors als quals dedicà la seva carrera El 1937 reprengué l’activitat concertística amb actuacions arreu del món Després de la…

Deixeble de Louis Persinger, perfeccionà la seva tècnica amb Michel Piastros, Paul Stassevitch i Georg Kulenkampff Debutà a deu anys a la seva ciutat natal amb un espectacular programa, que incloïa els concerts de F Mendelssohn, H Wieniawski i C Saint-Saëns El 1929 actuà al Carnegie Hall de Nova York i el 1932 feu la primera gira de concerts per Europa Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, retornà a la seva activitat de concertista Impartí classes a la Universitat d’Indiana, la Juilliard School de Nova York i la Universitat de Michigan Fixà la seva residència a Salzburg, on fou…

Estudià a l’Acadèmia de Música, on fou deixeble de Franz Schreker, i a la Universitat de Viena A més, rebé classes particulars d’Arnold Schönberg 1919-21, que el 1924 es convertí en el seu cunyat El 1922 fundà el Kolish Quartet, formació que destacà particularment per la interpretació de música contemporània Estrenà algunes obres de Schönberg i de Béla Bartók Aquest quartet es dissolgué durant la guerra L’any 1944 Kolish es convertí en el primer violí del Quartet Pro Arte i fou també nomenat professor de la Universitat de Wisconsin, on impartí classes fins el 1967 Posseïa una tècnica…

Estudià al Royal College of Music de Londres del 1956 al 1958 i fou membre del cor de la catedral de Westminster Posteriorment amplià la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama, on s’especialitzà com a cantant d’oratoris, faceta en què destacà a partir del 1958 i sobretot en el repertori barroc Ha format part de conjunts de música antiga com el Purcell Consort of Voices 1963-71 i ha actuat en solitari acompanyat al clavicèmbal per la seva germana Jennifer Ocasionalment ha interpretat obres del repertori romàntic -com ara H Berlioz- o del segle XX -per exemple R Vaughan Williams…