Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
liparídids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes.
Són de cos allargat i gelatinós, perquè la pell resta separada de la capa muscular per un teixit mucós força desenvolupat Tenen un disc derivat de les aletes ventrals que secundàriament poden perdre, i generalment estan mancats d’escates La línia lateral és reduïda a la part cefàlica del cos a la part postcefàlica hi ha solament 1 o 2 porus ben desenvolupats Són peixos amb 5 o 6 radis branquiostegals i manquen de bufeta natatòria Tant l’aleta dorsal com l’anal són llargues i poden incloure la caudal L’aleta pectoral és de base força àmplia i, a vegades, es troba dividida en un…
Lluïsa Bosch i Pagès
Música
Arpista i compositora catalana.
Estudià al Conservatori de Ginebra amb J Dalcroze, G Barblan, Humbert i l’arpista Tramonti Posteriorment amplià els seus estudis a París i a Barcelona, on fou alumna de Felip Pedrell Juntament amb Joan Gibert i Camins inicià, l’any 1934, els concerts de l’Associació de Música Antiga, que se celebraven a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona El 1916 aconseguí la plaça de professora d’arpa al Conservatori de Ginebra Ensenyà també al Conservatori de Lausana i en altres ciutats de Suïssa Els concerts que oferia solien incloure obres del repertori hispànic Compongué algunes obres per a…
panga

Panga (Pangasianodon hypophthalmus)
Hectonichus (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, originari del Sud-est asiàtic.
Fa fins a 1,3 m de llargària, i és de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l’aleta anal i als lòbuls de l’aleta caudal Sota la denominació genèrica de panga, hom sol incloure també diverses espècies del gènere Pangasianodon P bocourti , P hypophthalmus , P pangasius de dimensions entre mitjanes i grans, que habiten els cursos mitjans i baixos dels rius, sovint en aigües molt poc oxigenades Criat tradicionalment en captivitat, la facilitat i l’elevada rendibilitat de la seva…
Circuit de Calafat

Circuit de Calafat
NET EC
Automobilisme
Circuit permanent de velocitat situat entre els municipis de l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant.
Fou inaugurat l’any 1974, segons un disseny de Josep M Xiol, i es finançà amb aportacions privades L’any 1982 fou clausurat per problemes en la seguretat i els accessos, que se superaren l’any següent, quan fou reobert, tot passant a mans de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar S’amplià el 1987 i deixà el seu traçat, apte per a curses d’automobilisme i motociclisme, en una longitud de 3250 m Ha acollit proves d’àmbit català i estatal, com el Critèrium Solo Moto on es donaren a conèixer figures com Carles Cardús i Sito Pons o carreres de resistència En cotxes, s’hi ha celebrat la Copa Citroën i…
demostratiu | demostrativa
Gramàtica
Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials que designen una situació en l’espai o el temps.
Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones aquestes cases , aqueixes cases , aquelles cases Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real Tot anava malament aquella situació no es podia aguantar Hom diferencia…
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’…
àrea suburbana
Geografia
Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s’hi integra funcionalment.
Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea…
dipòsit legal
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, formalitat administrativa prèvia a la inscripció en el registre de la propietat intel·lectual que ha de complir l’impressor o el productor d’una obra.
Consisteix a lliurar-ne exemplars a l’estat sia una obra escrita llibre, diari, fullet, etc o impressions fotografies, films, etc o impressions o enregistraments En general és una inscripció que consta d’un número precedit de la sigla o les sigles de la ciutat on hom ha dut a terme el lliurament Els exemplars de les obres lliurats a l’Administració es destinen a biblioteques nacionals i públiques després d’haver estat objecte de catalogació o d’inventari per elaborar la bibliografia nacional El conjunt d’aquests documents constitueix la memòria collectiva, que ha de ser conservada…
rondalla
Música
Conjunt instrumental format bàsicament per instruments de corda pinçada.
Als Països Catalans es troba principalment al País Valencià anomenat també grup de corda, Mallorca, Menorca i zones meridionals de Catalunya A Espanya, és propi d’Aragó, Múrcia i algunes zones de Castella i de Canàries La rondalla consta principalment de guitarres i guitarrons, així com de bandúrries i llaüts, instruments aquests darrers amb funcions melòdiques Habitualment, a aquests instruments se n’afegeixen d’altres de caràcter percussor com els ferrets, ossets, pandereta i les castanyoles, que toquen els dansaires que acompanyen la rondalla Més rarament, i segons la tradició local,…
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina