Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
Símptomes i signes patològics de les malalties infeccioses
Patologia humana
Les malalties infeccioses poden originar una gran varietat de símptomes —és a dir, molèsties subjectives— i signes o manifestacions que es poden valorar de manera objectiva De fet, les malalties infeccioses poden originar una diversitat de manifestacions considerable i, per tant, només té sentit descriure-les segons cada infecció en concret Tanmateix, però, hi ha símptomes i signes que són molt característics de nombroses infeccions i es presenten en trastorns infecciosos molt diferents Entre aquests, cal destacar la síndrome febril, les adenopaties o adenomegàlies, l’…
Eritema nodós
Patologia humana
Definició i causes L’ eritema nodós és una inflamació del teixit conjuntiu que afecta els septes conjuntius que separen, com si fossin parets, els lòbuls de teixit gras de l’hipoderma i genera una panniculitis septal , caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos que es localitzen generalment en la part anterior de les cames De vegades, va acompanyat de símptomes generals, com ara debilitat, febre o dolors articulars L’origen del trastorn no és ben conegut Se sap que és degut a una reacció atípica del sistema immunològic en resposta a l’administració d’uns medicaments…
glomerulonefritis
Patologia humana
Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.
Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria,…
El plasma sanguini
Anatomia humana
El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la defensa…
senilitat
Patologia humana
Estat de debilitament fisiològic i, sobretot, mental que excedeix considerablement el grau d’involució normal propi de l’envelliment i que depèn de factors patològics.
Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i trastorns de l’…
Gerhard Domagk
Patologia humana
Patologista i bacteriòleg alemany.
El 1921 es graduà en medicina a la Universitat de Kiel En collaboració amb els químics Fritz Mietzsch i Joseph Klarer dugué a terme una investigació sistemàtica sobre les propietats terapèutiques d’una sèrie de nous composts azo sintetitzats L’informe que publicà el 1932 sobre els defectes antibacteriològics del prontosil inaugurà l’era de la terapèutica química en la medicina, i aquest descobriment li valgué la concessió del premi Nobel de medicina i fisiologia de l’any 1939 A més dels treballs sobre el tractament de les infeccions agudes, efectuà un conjunt d’investigacions…
eritema
Patologia humana
Lesió cutània que consisteix en l’enrogiment, fugisser o permanent, d’una zona de la pell, causat per un augment del flux de sang en els vasos capil·lars; en prémer la lesió es recupera el color normal de la pell, que torna a envermellir en deixar de fer pressió.
El mecanisme de producció és la dilatació dels capillars a conseqüència de trastorns nerviosos, d’inflamacions o de l’acció d’agents externs com la calor, el fred, productes químics, els raigs del sol eritema solar , etc Sovint no representa sinó un símptoma més de diverses malalties Moltes infeccions com l’ escarlatina , el xarampió , la rubèola , l’ erisipela , la varicella , etc, presenten, entre altres alteracions, eritema de característiques diverses Alguns medicaments i productes tòxics també poden provocar eritema, a vegades en forma d’ eritema multiforme que afecta…
restrenyiment
Patologia humana
Estat dels intestins en què les evacuacions són escasses i dificultoses; és anomenat també constipació.
El restrenyiment designa una forma de comportament de l’intestí gros Els principals factors condicionants del restrenyiment són l’alimentació desencertada pocs residus, la repressió del reflex de l’evacuació, la poca força de la premsa abdominal debilitat de la musculatura abdominoperineal i del moviment del diafragma i el sedentarisme En la majoria de casos el restrenyiment no és causa d’altres molèsties que les derivades del major esforç per aconseguir la deposició Hom anomena restrenyiment secundari el consecutiu a infeccions generals, malalties del sistema nerviós o a…
antibacterià
Farmàcia
Fàrmac que combat els bacteris.
Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i hom els…
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina