Definició i causes
L’eritema nodós és una inflamació del teixit conjuntiu que afecta els septes conjuntius que separen, com si fossin parets, els lòbuls de teixit gras de l’hipoderma i genera una panniculitis septal, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos que es localitzen generalment en la part anterior de les cames. De vegades, va acompanyat de símptomes generals, com ara debilitat, febre o dolors articulars.
L’origen del trastorn no és ben conegut. Se sap que és degut a una reacció atípica del sistema immunològic en resposta a l’administració d’uns medicaments determinats o desencadenada per diverses malalties. La reacció immunitària provoca la panniculitis septal, que es manifesta amb la presentació dels nòduls típics de la malaltia.
L’alteració sol afectar persones que pateixen una infecció bacteriana, sobretot infeccions degudes a estreptococs, que sovint originen infeccions respiratòries i faringitis. També es pot presentar en persones afectades per una infecció deguda al bacil de la tuberculosi, infeccions víriques, o pel limfogranuloma veneri causat per rickèttsies Chlamydia, o bé diverses infeccions degudes a fongs.
L’eritema nodós pot aparèixer igualment en persones que pateixen unes determinades malalties no infeccioses, com és el cas de la sarcoïdosi, la colitis ulcerosa, la malaltia de Crhon, leucèmies o la malaltia de Hodgkin.
Una altra causa desencadenant de l’eritema nodós és l’administració de medicaments, com ara alguns anticonceptius orals i les sulfamides.
De fet, habitualment és possible de detectar-hi un factor desencadenant, però en un 15% dels casos es presenta en persones que no pateixen cap malaltia ni prenen cap medicament. Segons els estudis efectuats en aquest sentit, aleshores es podria tractar d’una malaltia autoimmune.
Manifestacions i evolució
La malaltia se sol iniciar amb símptomes de caràcter general, com ara debilitat, sensació de cansament, manca de gana, febre o dolors musculars i articulars.
Al cap d’una setmana o dues que els símptomes generals s’han començat a manifestar, es presenta una erupció de nòduls calents, de consistència pastosa i lleugerament prominents, que provoquen dolor de manera espontània o al més petit contacte. Inicialment, són d’un color vermell brillant i tenen un diàmetre d’l cm a 5. És característic que els nòduls es localitzin en la cara anterior de les cames. De vegades, però, també es troben a les cuixes, el dors dels braços o la cara. Se solen disposar simètricament, a les dues bandes del cos.
Durant uns deu dies, se’n poden anar presentant, en general, entre cinc i cinquanta, tot i que de vegades n’hi ha més, i persisteixen algunes setmanes. El color de les lesions és modificat per les transformacions successives que experimenta la sang abocada en les petites hemorràgies dels vasos afectats. Així, al cap de dues setmanes, el color vermell brillant inicial dels nòduls esdevé moradenc, i a les tres setmanes o quatre el color és groc verdós. Com que es van presentant progressivament, sovint n’hi ha alguns de diversos colors al mateix temps.
En general, al cap de tres setmanes a sis, els nòduls desapareixen del tot, sense deixar cicatriu ni canvi de coloració en la zona afectada. Els dolors articulars i els altres símptomes generals solen desaparèixer al mateix temps que els nòduls. De vegades, però, els símptomes es mantenen durant un període més llarg. D’altra banda, també és possible que, quan no se’n determina el factor desencadenant, els nòduls es tornin a presentar després d’un temps. Així, pot ésser que les manifestacions reapareguin diverses vegades.
Diagnosi i tractament
Hom estableix la diagnosi de l’eritema nodós per l’aspecte i l’evolució de les lesions. A través de l’interrogatori, hom en pot arribar a detectar el factor desencadenant, com ara l’administració de medicaments. De vegades es practiquen diversos exàmens complementaris per tal de determinar si hi ha alguna malaltia que provoqui l’alteració.
Per minvar els símptomes generals, se sol indicar el repòs al llit. En general, s’administren medicaments antiinflamatoris, com l’àcid salicílic, per tal de disminuir la inflamació i el dolor. Igualment, de vegades s’empra el iodur potàsic, un fàrmac del qual no es coneix el mecanisme d’acció, però que sol donar bons resultats.
Quan s’identifica un medicament responsable, cal susprendre’n l’administració. Si, en canvi, hom determina una malaltia com a factor desencadenant, caldrà efectuar-ne el tractament específic.