Resultats de la cerca

El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest…

Vida Estudià al Conservatori de Música de València, amb M Palau, i amplià els estudis a París amb Ch Koechlin Fou catedràtic de música de l’Escuela Experimental de Magisterio de Madrid i collaborà en els instituts de musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques i d’Alfons el Mag nànim, institució aquesta darrera que li publicà estudis sobre el folklore del País Valencià També exercí la crítica a la revista "Arbor" Entre la seva obra, segons ell adscrita a l’impressionisme i inspirada en la música popular, destaquen peces com la música per a orquestra Homenaje a…

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més,…

Format a Barcelona, en la seva primera època fou molt influït pel Modernisme Fou un quant temps arquitecte de Gandesa i Tortosa, i a València féu edificis importants, com l’asil de Sant Joan de Déu 1908, el Palau Municipal de l’Exposició Valenciana 1909 i el mercat de Colom 1914, aquest amb clares influències gaudinianes En la seva segona època des dels anys vint sobresurten la façana nova de la casa de la ciutat de València —en collaboració amb CCarbonell— i el Banc Hispanoamericà 1926, destruït Com a arquitecte municipal de l’eixample féu nombrosos edificis per a l’alta burgesia, collegis…

Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra…

De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió 27 S'exilià el 1939, es llicencià en filosofia i lletres a Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa Entrà clandestinament a Catalunya 1942 i fou detingut 1944, però s’escapà de la presó de Girona 1946 i, refugiat a França —on es dedicà a l’ensenyament—, ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, l’òrgan del qual, Endavant , dirigí del 1948 al 1967 S'escindí, amb un grup de militants, del partit i retornà a Catalunya 1969, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de la Universitat…

Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista…

Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio…