Resultats de la cerca

Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…

Situació Vista de l’angle sud-est de les encara considerables restes del castell, cobertes, però, per la vegetació J Bolòs Del Castell de la Llobera o Casa forta de la Llobrera o Casa forta de la Barroca queden les restes d’una fortificació situades al veïnat de cases disperses de la Barroca, al cim d’un turó que s’alça sobre la riera, prop del mas Llobera Mentre per la banda de ponent, sota el mur del castell, hi ha un vessant inclinat, a la banda de llevant hi ha, gairebé sense cap desnivell, uns camps Mapa 295M781 Situació 31TDG684542 Des de Sant Esteve de Llémena cal seguir la carretera…

Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector septentrional del terme…

A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…

L’atac francès, iniciat a trenc d’alba del 15 d’agost de 1285, després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga

L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…

Situació Una perspectiva aèria de l’església de Santa Maria de Finestres, dalt la carena i envoltada de vegetació J Todó-TAVISA L’església de Santa Maria de Finestres es troba a 880 m d’altitud, damunt la serra de Finestres, sota el castell del mateix nom i a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, on hi havia l’antic poble de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG665625 Hom hi pot anar agafant la carretera de terra que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres i que es dirigeix a la serra de Finestres Hom pot anar amb auto, bé que alguns fragments de camí són força dolents, fins a…

És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…

Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…