Resultats de la cerca
Es mostren 804 resultats
Sant Miquel de Fontaneda (Sant Julià de Lòria)
Situació Una vista general del nucli de població arrecerat a la muntanya i dominat per l’església, situada a la part més alta J Vigué Sant Miquel de Fontaneda, església titular del poble homònim, situat a 1 293 m d’altitud, vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossets, pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°27′45” — y 42°27′15” Hom arriba a Fontaneda des de Sant Julià de Lòria, població de la qual dista uns 5 km, per carretera vers el sud-oest la carretera és asfaltada i en bones condicions, bé que molt desnivellada, com la…
Sant Sernilh de Betren (Vielha)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben situades a l’extrem occidental del poble Mapa 148M781 Situació 31TCH206298 FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de les construccions que hom pot apreciar en aquest indret dues naus paralleles, de les quals la de migjorn és la que correspon a l’època romànica A Mazcuñan-F Junyent Detall de les ruïnes, corresponents a la nau romànica, a l’indret on hi ha un finestral F Junyent-A Mazcuñan Llevat del campanar, que encara es manté dempeus, la resta de l’edifici, ocupada ara pel cementiri, és una pura ruïna Entremig de les restes, encara es poden…
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…
Torre de Sant Martí de Can Messeguer (Castellar del Vallès)
Art romànic
Aquesta torre era situada al costat de la masia de Can Messeguer, antiga casa de Sant Martí, al lloc on es deia que hi havia les restes de la capella de Sant Martí El 1873 Mn Antoni Verges, en una visita que hi féu, ja deia que no hi quedava res, de la capella malgrat tot, el que sí que es podia observar fins fa poc era el cos massís de la torre de planta quadrada, que centrava tot un seguit de runes de diferents estructures, la majoria de procedència medieval Aquesta torre era una construcció prismàtica, de planta quadrada amb uns 3,50 m de costat i uns 7 m d’alçada, que estava dividida en…
Santa Maria de Penafel (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Vista de la portada, romànica, reaprofitada en el nou edifici alçat al segle XVIII ECSA - JA Adell El santuari de Santa Maria de Penafel és a 1 km al sud del poble de Moja, i s’hi arriba per una pista que surt del poble i porta fins al santuari JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF899749 Història El primer esment conegut fins ara de Penafel és de l’any 1097 Consta que en aquest lloc s’havia construït una fortificació, i és molt probable que a prop seu s’hagués bastit una església Tanmateix, la capella de Penafel no s’esmenta fins el 1300 Torna a ser consignada el 1488 i el 1496 amb el nom…
Santa Maria del Masdéu (Trullars)
Art romànic
Situació Lamentable estat en què es troba l’interior de l’església de l’antiga comanda del Masdéu ECSA - JL Valls L’església de Santa Maria es troba en una posició central dins el recinte de l’antiga comanda L’itinerari per arribar-hi és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Història Fou l’església de la comanda templera del Masdéu No hi ha notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, per la qual cosa ens remetem a la història general de la comanda, que fou en bona part la història d’aquest temple Església…
Sant Joan Evangelista de Teulís
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis reforçat per contraforts ECSA - ARoura L’església parroquial de Sant Joan Evangelista centra el poble de Teulís, situat a la part septentrional del terme, als Aspres del Vallespir, al sud de Sant Marçal i al nord de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 30,6” N - Long 2° 37’ 49,2” E Hom hi arriba per la carretara N-618, que uneix Bulaternera amb els Banys d’Arles És a 14,5 km d’Arles Història Per un diploma del 17 de gener del 853, Carles el Calb concedia al seu fidel Tetmund set masos, en el país pagus de Rosselló, al lloc de…
Sant Sulpici de Bulaternera
Art romànic
Situació La primitiva església parroquial de Sant Sulpici ocupa la part baixa de la torre mestra del castell, al punt més alt del poble L’església és adossada a la fàbrica de l’església parroquial actual Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E L’itinerari que hi porta és el mateix descrit en la monografia anterior PP Història El lloc de Bulaternera és esmentat des del segle XI Tanmateix, la seva església parroquial dedicada a sant Sulpici no apareix documentada fins l’any 1145, en què Riambau, cabiscol d’Elna, llegà al capítol de Santa Eulàlia el seu alou situat a la…
Calazi
Patologia humana
Hom anomena calazi la inflamació crònica d’alguna glàndula sebàcia de Meibom, situada a la cara interna de la parpella La inflamació és deguda a una obturació del conducte de la glàndula que origina l’acumulació de les secrecions a l’interior En un primer moment, la inflamació pot semblar un mussol, és a dir, una inflamació aguda que provoca una tumef acció de la parpella Tanmateix, però, la inflor deguda al calazi es resol al cap de pocs dies En general, no es presenta en cap moment una tumef acció palpebral, sinó que lentament es forma un nòdul arrodonit, dur i llis, que no provoca dolor De…
paper vitel·la
Tecnologia
Paper llis i sense gra, de primera qualitat, fet gairebé exclusivament amb pasta de drap, d’aspecte semblant a la vitel·la i que serveix per als mateixos usos.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina