Fons d’art romànic del Museu Comarcal de l’Urgell

El museu

L’embrió del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega cal cercar-lo al començament del segle XX. Aleshores es van produir, a les pedreres del Talladell, un seguit de troballes paleontològiques. A més, de manera paral·lela, s’estava iniciant una col·lecció de materials arqueològics. Totes aquestes peces, conservades en aquell temps a l’Escola Pia, van configurar el nucli inicial del museu targarí, la primera junta del qual es va constituir els anys vint. Tanmateix, les condicions de precarietat en què es trobaven les dependències de l’Escola Pia destinades a aquesta finalitat feien que l’exposició de les peces museístiques no fos la més idònia. Semblava que la situació havia de canviar radicalment l’any 1934, moment en què es plantejà de situar el museu, juntament amb l’escola d’arts i oficis, la biblioteca popular i l’institut d’ensenyament secundari, a l’anomenat palau dels marquesos de la Floresta, un cop aquest hagués estat restaurat. Però els esdeveniments de caire polític van fer frustrar aquest projecte. L’inici de la Guerra Civil Espanyola provocà que bona part del fons museístic instal·lat a l’Escola Pia fos traslladat al Modern Liceu. No fou fins als anys cinquanta que es començà a sentir una preocupació per organitzar les col·leccions del museu, període en què es va constituir una junta encarregada de dirigir-lo, i es redactaren els corresponents estatuts. L’any 1962 s’inauguraren les noves instal·lacions destinades als fons del museu targarí. Aquestes estaven situades al vestíbul del palau dels marquesos de la Floresta, indret on es van col·locar les obres medievals, i a la planta baixa de l’ajuntament, on es va disposar el material arqueològic, paleontològic i numismàtic, a part de variats objectes de diferents èpoques. El progressiu enriquiment de les col·leccions provocà que l’espai que se’ls destinava fos insuficient, i això conduí, l’any 1969, a l’elecció d’un altre edifici com a seu del museu. Es tracta d’una casa pairal del segle XVIII, coneguda com Cal Terés, situada al carrer de les Piques, núm. 1. Aquí es va instal·lar el Centre Comarcal de Cultura, el qual aixoplugava, a part del museu, l’arxiu i la biblioteca. El 1981 es va signar el primer conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Tàrrega, segons el qual es creava el Museu Comarcal de Tàrrega. L’any següent es constituí el Patronat del museu. El 1983 s’aprovà, en una sessió del ple municipal, un projecte d’obres de remodelació d’una altra casa pairal del segle XVIII, coneguda popularment com Cal Perelló —Carrer Major, núm. 11—, per a servir de seu al Museu Comarcal de Tàrrega. Aquestes obres duraren bastants anys i mentrestant diverses peces del museu van patir diversos canvis d’emplaçament. Finalment, les noves instal·lacions foren inaugurades l’any 1994 sota el nom de Museu Comarcal de l’Urgell.

A continuació, farem esment d’aquelles peces conservades en aquest Museu i que considerem que són o poden ser romàniques. (FJRR)

Capitell núm. 1 641

Capitell núm. 1 641, amb relleus d’entrellaços.

ECSA-F.J. de Rueda

  • Procedència: el Pedregal-Talladell (Tàrrega) (segons consta a la fitxa de l’inventari del Museu). Palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega (?)
  • Datació: final del segle XIII
  • Mides: 28,9 × 22,2 × 22,2 cm
  • Núm. d’inventari: 1 641

Capitell, de forma de frust de con invertit, bastant ben conservat, que presenta la mateixa decoració per totes les cares. Consisteix en un seguit de bandes llises que s’entrellacen. L’àbac, que fa 4,7 cm d’alçada, igual que el del capitell núm. d’inventari 1 643 d’aquest museu, no ha estat decorat escultòricament.

Tant la forma del capitell, molt estilitzada, com el motiu escultòric que el decora i les dimensions que té fan que es relacioni molt estretament amb els capitells de la façana del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega. Cal qüestionar-se si aquest capitell no prové en realitat d’aquest edifici.

Capitell núm. 1 643

Capitell núm. 1 643, amb relleus que emmarquen figures vegetals, animals o humanes.

ECSA-F.J. de Rueda

  • Procedència: Palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega (?)
  • Datació: final del segle XIII
  • Mides: 34,6 × 22 × 22 cm
  • Inventari: Núm. d’inventari: 1 643

Capitell, conservat de manera regular, que té forma de frust de con invertit. El tambor està cobert per cintes perlejades que s’entrellacen i originen, a cadascuna de les cares, un parell de superfícies circulars decorades amb motius preferentment vegetals. Els quatre medallons inferiors inclouen sengles flors. N’hi ha tres que tenen sis pètals i la resta en té set. Els motius que contenen els quatre medallons superiors són més variats: au, flor de lis, fulla composta de cinc folíols i motiu que s’ha perdut, del qual només resten algunes minses empremtes. A cadascun dels espais residuals que romanen a la zona intermèdia s’hi ha disposat una petita flor de quatre pètals. A la part superior dels angles també hi ha decoració esculpida. Mentre que en un cas hi trobem un capet humà amb la llengua a fora, en un altre hi veiem un fruit flanquejat per un parell de fulles carnoses, una per banda. Els angles restants, força malmesos, contenen elements de tipus vegetal. L’àbac, que fa 4, 7 cm d’alçada, coincidint, per tant, amb la que té aquest element en el capitell núm. d’inventari 1 641 d’aquest museu, és llis, com ho és també el collarí.

Aquesta forma allargada del capitell, molt habitual en terres catalanes durant el segle XIII, les seves dimensions i els repertoris que hom ha emprat fan que hi hagi unes coincidències molt estretes amb els capitells de la façana del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega. També cal relacionar-lo amb els capitells núms. d’inventari 1 637 i 1 641 d’aquest museu. Per tot això, penso que és molt probable que aquest capitell procedeixi de l’esmentat edifici civil. (FJRR)

Capitell fragmentat en tres trossos núm. 1 637

Capitell núm. 1 637, amb relleus d’entrellaços.

ECSA-F.J. de Rueda

  • Procedència: Palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega (?)
  • Datació: final del segle XIII
  • Mides: 31 × 21 × 21 cm; 17,5 × 17,5 × 7 cm; 16 × 13 × 7,5 cm
  • Inventari: Tots tres fragments estan inventariats sota el núm. 1 637

El tres trossos encaixen perfectament conformant un capitell que té forma de frust de con invertit i presenta un estat de conservació regular. Tot el tambor està decorat a base de cintes perlades que s’entrellacen; a la part superior també s’hi ha disposat alguna fulla. L’àbac és llis.

Aquest capitell presenta unes grans similituds amb els capitells de la façana del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega, edifici del qual sembla procedir, amb els que porten els núms. d’inventari 1 641 i 1 643 d’aquest museu i amb un altre que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona (vegeu el volum XXIII, figura inferior esquerra pàg. 51, d’aquesta mateixa col·lecció). (FJRR)

Capitell núm. 2 017

Capitell núm. 2 017 que presenta decoració esculpida de tipus vegetal, tant a les cares com als angles.

ECSA-F.J. de Rueda

  • Procedència: Tàrrega
  • Datació: primera meitat del segle XIII
  • Mides: 21,6 × 21,5 × 22,2 cm
  • Núm. d’inventari 2 017

Capitell, bastant malmès, de forma troncopiramidal invertida. Cadascuna de les cares està decorada amb una tija acabada en un fruit, de la qual sorgeixen un parell de fulles carnoses per banda. Als angles superiors també hi ha elements vegetals, molt mal conservats. L’àbac, que fa 4 cm d’alçada, és llis. (FJRR)

Elements arquitectònics núm. 1 647

  • Procedència: Tàrrega
  • Datació: final del segle XIII
  • Inventari: Núm. d’inventari 1 647

Sota aquest núm. d’inventari 1 647 es conserven diversos elements arquitectònics (no en vam poder veure la majoria en la visita que vam fer al museu a la darreria de l’any 1992). Com a única decoració contenen puntes de diamant. És possible que procedeixin del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega. (FJRR)

Bibliografia

  • Tous, 1963, pàgs. 5-6; Serra i Teixidó, 1970, pàg. 22; Pladevall-Pagès, 1987, pàg. 403; Espinagosa, 1989, pàgs. 143-157; Espinagosa, Gonzalvo, Saula, 1995, pàg. 141.