Calazi

Hom anomena calazi la inflamació crònica d’alguna glàndula sebàcia de Meibom, situada a la cara interna de la parpella. La inflamació és deguda a una obturació del conducte de la glàndula que origina l’acumulació de les secrecions a l’interior.

En un primer moment, la inflamació pot semblar un mussol, és a dir, una inflamació aguda que provoca una tumef acció de la parpella. Tanmateix, però, la inflor deguda al calazi es resol al cap de pocs dies. En general, no es presenta en cap moment una tumef acció palpebral, sinó que lentament es forma un nòdul arrodonit, dur i llis, que no provoca dolor. De vegades el nòdul és extern, i sobresurt a la pell de la parpella, però en altres casos és intern, i se situa a la cara interior de la parpella. D’altra banda, pot ésser marginal, i aleshores es presenta a la vora lliure. N’és característic que la pell de la zona llisqui lliurement per la superfície del nòdul, perquè es troba situat en el gruix de la parpella.

El nòdul sol anar creixent i adquireix un volum variable, de vegades petit i d’altres com un pèsol o més encara. És possible que en un moment determinat es mantingui estacionari, mentre que en altres casos continua creixent progressivament i provoca una alteració estètica notable. Si bé de vegades es resol espontàniament i es reabsorbeix el seu contingut, en general el nòdul es manté constant un temps indefinit.

De vegades, el contingut del calazi s’estova i fins i tot és possible que s’obri a l’exterior, bé a la cara externa de la parpella o a la interna. De totes maneres, és estrany que arribi a sortir tot el contingut, i per això tendeix a reaparèixer. D’altra banda, hi ha la possibilitat que s’infecti i aleshores es genera un mussol intern.

El tractament consisteix, en un principi, en l’aplicació de compreses calentes, massatges i pomades antiinflamatòries. De vegades això és suficient perquè el conducte es desobstrueixi i el contingut del nòdul sigui reabsorbit. Tanmateix, però, en general el nòdul es manté i cal extirpar-lo quirúrgicament. Es tracta d’una intervenció senzilla, amb anestèsia local, en què s’efectua un tall amb el bisturí per la cara interna de la parpella, i després es manté l’ull embenat uns quants dies.