Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
contaminació lluminosa

Les grans ciutats contaminen lumínicament el medi
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.
També es considera contaminació lumínica qualsevol forma d’illuminació artificial que afecti un medi receptor que no sigui l’objecte de la illuminació Els efectes perjudicials de la contaminació lumínica se centren en l’afectació dels ritmes biològics dels organismes vius, amb alteracions en nombrosos aspectes reproducció, relació depredador-presa, migracions en els animals, pautes de floració en les plantes, etc L’excés de llum artificial també pot produir molèsties i afectar la qualitat de vida dels humans Es especialment nociva per a l’observació astronòmica del cel Amb l’…
anells de difracció
Física
Anell causats per la interferència dels raigs lluminosos procedents de la difracció que sofreix la llum d’un focus lluminós en passar a través d’un diafragma circular de diàmetre molt petit.
Si la llum és monocromàtica, la interferència es manifesta per anells illuminats separats per anells ombrejats si la llum és blanca, la interferència dóna anells irisats
flaix
flaix electrònic
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.
El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el flaix és…
magatzem
Cinematografia
Fotografia
Estoig impermeable a la llum, rígid i generalment recarregable, que serveix per a emmagatzemar-hi trossos de pel·lícula o plaques.
Pot ésser incorporat a la càmera i, un cop impressionada la pellícula o la placa, en pot ésser separat a plena llum Permet de treballar contínuament amb una cambra sense necessitat d’un lloc fosc per a recarregar, i proporciona una protecció completa al material sensible, tant abans com després de l’exposició
endoarteriectomia
Operació quirúrgica vascular que consisteix en l’extirpació de la túnica íntima arterial que ha augmentat d’amplària i que obstrueix la llum arterial.
És un procediment per a permeabilitzar la llum vascular
índex de refracció
Física
Per a un medi material, nombre adimensional n=c/v, on c és la velocitat de la llum en el buit, i v la velocitat de la llum en el medi material considerat.
Atès que v depèn de la longitud d’ona considerada, l’índex de refracció ha d’ésser definit, per a cada medi, especificant la longitud d’ona a la qual és referit Quan el valor de n d’un medi material A és més gran que el d’un altre medi B , hom diu que A és més refringent que B En general, n creix quan la longitud d’ona de la llum creix El seu valor per a l’aigua oscilla al voltant d’1,33, i per als diferents tipus de vidres és de l’ordre d’1,5 L’any 2000 es construí el primer metamaterial amb un índex de refracció negatiu, la possible existència del qual havia estat proposada i…
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que…
extinció interestel·lar
Astronomia
Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar
.
És causada, bàsicament, per la pols interestellar, i, per tant, és màxima quan hom observa en la direcció del centre de la Galàxia, en què la densitat de la pols és màxima L’extinció és inversament proporcional a la longitud d’ona en conseqüència, la llum vermella és menys absorbida que la blava, resultant-ne l’anomenat envermelliment interestellar
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina