Resultats de la cerca

L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…

Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…

Situació Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH560078 Història Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any 1272, pel…

Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes, constitucions…

Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…

Situació Vista de l’església, que conserva d’època romànica la capçalera amb l’absis i el mur de ponent ECSA - A Roura Aquesta església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, centra el petit poble de Dorres Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 10” N - Long 1° 56’ 28” E Dorres és a uns 8 km de la Guingueta d’Ix Des d’aquest poble s’ha d’arribar a Ur i anar fins a Vilanova de les Escaldes, d’on surt una carretera local que hi porta RMAE Història El primer esment de Dorres és de l’any 891, en què el comte de Rosselló Miró I i el bisbe Riculf d’Elna, marmessors del seu germà, Sunifred, per…

Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el…

Situació Interior de la nau de l’església amb l’absis al fons ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a la part més alta del poble de la Guardia d’Ares, dins l’àmbit de l’antic recinte clos de la vila, del que es conserva encara un dels seus portals d’accés Mapa 34-11253 Situació 31TCG547832 El poble de la Guàrdia d’Ares, situat a l’esquerra del riu d’Aguilar, dalt d’un turó, era cap de l’antic terme de la Guàrdia, ara integrat al de Noves de Segre, que comprenia els pobles i llocs de Trejuvell, Nyus, Espaén i Auses JAA Història El topònim d’Ares, referit a la vila d’Ares…

Situació Vista des del sector nord-est d’aquesta església restaurada fa pocs anys, situada als afores de la població ECSA – E Pablo L’església de Sant Martí és situada al costat del cementiri, als afores del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG515836 El lloc de Taús, escrit antigament Thaus, Taust, Tahus o Thausie, és situat a la capçalera del riu Major, als altiplans de Taús, i era cap de l’antic terme de Taús, ara integrat al nou de Noves de Segre JAA Història El lloc de Taús és esmentat en el testament de Ramon Guillem de Taús, fill de Guillem de Taús, del 1094, en què estableix deixes a…

Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any abans dit, jo…