Sant Joan de Dorres

Situació

Vista de l’església, que conserva d’època romànica la capçalera amb l’absis i el mur de ponent.

ECSA - A. Roura

Aquesta església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, centra el petit poble de Dorres.

Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 29’ 10” N - Long. 1° 56’ 28” E.

Dorres és a uns 8 km de la Guingueta d’Ix. Des d’aquest poble s’ha d’arribar a Ur i anar fins a Vilanova de les Escaldes, d’on surt una carretera local que hi porta. (RMAE)

Història

El primer esment de Dorres és de l’any 891, en què el comte de Rosselló Miró I i el bisbe Riculf d’Elna, marmessors del seu germà, Sunifred, per manament d’aquest a l’hora de la mort, donaren al seu fillol Radulf, fill de Guifré el Pelós, la vila de Dorres, a la Cerdanya, amb els seus límits i tot el que hi havia. En aquest document no hi ha cap menció de l’església del lloc. Aquest Sunifred, que era fill del comte d’Urgell i Cerdanya, que també es deia Sunifred, l’any 881 esdevingué abat del monestir de Santa Maria del Vallespir, que es trobava aleshores als Banys d’Arles i que ell traslladà al lloc actual. Radulf fou inicialment monjo de Ripoll, després prevere, casat, i, finalment, bisbe d’Urgell (914-42).

En la butlla que el papa Alexandre III concedí a Sant Martí del Canigó el 1163 es fa esment que aquesta abadia tenia béns a la parròquia de Dorres. Un altre dels primers esments de l’església és de l’any 1170, en què Bernat de Coborriu, abans d’anar a Jerusalem, va llegar a Sant Joan de Dorres una borda que tenia Ramon de Capella.

No es menciona l’església de Dorres a la fi del segle XII com a objecte de les malvestats comeses pels albigesos en algunes esglésies de la Cerdanya. La memòria de la Seu d’Urgell on s’enumeren les esglésies assaltades pels homes del vescomte de Castellbò res no diu de les esglésies de la Solana: Bolquera, Odelló, Vià, Llívia, Targasona, Angostrina, Dorres, Ur, Enveig, Iravals, Guils, Saneja, Bolvir, Ger, All, Olopte, Meranges, etc. Tanmateix, el document de la Seu ens assabenta que els heretges arribaren a Dorres (Edors), on prengueren quatre masies del preu de cent morabatins.

La parròquia de Sant Joan de Dorres es consigna entre les esglésies de l’ardiaconat de Cerdanya visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al principi del segle XIV. (MD)

Església

Planta d’aquesta parròquia, d’origen romànic, però molt alterada per modificacions tardanes.

E. Ventosa

A causa dels desperfectes soferts al llarg dels anys i les modificacions introduïdes per adaptar-la a la conveniència i el gust de les diverses èpoques, aquesta església ha tingut moltes intervencions que n’han alterat força l’estructura primitiva, d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular. La fàbrica original, datable al segle XII, és visible en part de la capçalera i al frontispici. Les parets laterals o bé han estat en gran part eliminades pels arcs que comuniquen la nau amb les capelles laterals o són reconstruïdes. L’aparell original és de filades horitzontals bastant desiguals, amb carreus de pedra escalabornada amb un lleuger escairat.

Tant l’absis com la nau tenen la volta apuntada i carreguen directament a les parets sense cornisa d’imposta.

L’absis és desfigurat per una gran finestra rectangular amb un ull de bou el·líptic a sobre, a més d’unes filades de carreus grans dalt de tot.

El campanar és de paret, amb dos buits inferiors per a les campanes, coronats per arcs de mig punt. La part superior del campanar d’espadanya ha estat completament modificada i en comptes d’un buit més petit, centrat sobre els dos inferiors, hi ha un tall que ha permès instal·lar dues campanes petites sobreposades, amb la qual cosa tot el conjunt assoleix una alçada insòlita. Darrere d’aquesta paret s’amaga un cos afegit per a la maquinària del campanar.

Dos grans aljubs a ponent i un altre entre la porta d’entrada i l’angle sud-oest acaben de modificar l’aspecte exterior d’aquest edifici. Les finestres tampoc no són les originals o bé han estat molt alterades. En una capella del costat de migdia és venerada la Mare de Déu de Bell-lloc, que va ser traslladada a aquesta parròquia en deixar-se sense culte el santuari de Bell-lloc durant l’època de la Revolució Francesa. (EVS-LICS-JCR-ERR)

Bibliografia

  • Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàgs. 100-113
  • Baraut, 1979, vol. II, doc. 35, pàgs. 43-44
  • Rovira, 1980, vol. III, pàgs. 167-184
  • Pladevall, 1983, pàg. 142
  • Cazes, 1990, pàg. 68
  • Baraut, 1990-91, vol. X, doc. 1 647, pàgs. 170-171