Resultats de la cerca
Es mostren 977 resultats
Alcuini opusculum de vitiis et virtutibus cardinalibus. Liber contra simoniacos
Un detall de la part inferior del foli 18, amb la representació d’un enfrontament entre animals G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 46, aquest manuscrit en pergamí és constituït per 69 folis 22×18 cm correspon al núm 46 del catàleg de Gudiol i al CIV del de Villanueva Procedeix de l’Arxiu Capitular de Vic * i és una obra datada del segle XII i realitzada per diverses mans Un fragment del foli 62v, al peu del qual figuren unes inicials molt simples amb una sola tinta Estem davant un moment de decadència de l’ scriptorium de Vic Museu Episcopal de Vic La seva illustració…
llibre de miracles
Literatura
Cristianisme
Recull de guaricions i favors, dits sovint, ingènuament, miracles, de la Mare de Déu i dels sants, localitzats moltes vegades en un santuari concret.
Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV
Julià de Castellví i Lladró
Filosofia
Filòsof aristotèlic.
De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici
D.M.J Henry
Historiografia
Historiador.
Conservador de la biblioteca de Perpinyà, el 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon , i el 1822 unes relacions històriques sobre la febre groga de Barcelona del 1821 El 1835 publicà Histoire du Roussillon comprenant l’histoire de Majorque Deixà manuscrit Mélanges historiques sur l’ancienne province du Roussillon Arxiver de Toló 1840, publicà una guia del Rosselló 1842 i l’obra L’Egypte pharaonique 1846
Joan Plaça
Botànica
Metge i botànic.
Catedràtic de botànica a la Universitat de València 1567-83 i corresponsal del botànic francès Charles de Lécluse autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatarum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes H Ruiz i J Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia , de la família de les compostes
Pere Codolar
Música
Tractadista musical.
Monjo de Montserrat regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Escriví, al monestir de Samos Galícia, un Examen musical , en castellà, on distribuí la matèria en vuit dies o exàmens física, matemàtiques i geometria, música en general, música teòrica i especulativa, música pràctica, cant pla, cant d’orgue, contrapunt i composició El manuscrit conté exemples i peces, entre altres, d’Anselm Viola i d’Antoni Soler És conegut també amb el nom d' Antoni Codolar
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia…
, ,
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més insospitats l’aire,…
Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire
Fragment del manuscrit del Plany de la Verge del leccionari d’Àger amb el text inicial “Aujats, Senyors, qui credets Déu lo Paire” (segle XIII)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Vers inicial pel qual és conegut un dels planys de la Mare de Déu més antics en romanç escrit a Catalunya.
És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis Romànics, X…
,
La filla de l’emperador Contastí
Literatura catalana
Novel·la breu, qualificada per R. Aramon, en editar-la, com a exemplar.
Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina