Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
teoria crítica
Filosofia
Conjunt de doctrines desenvolupades pels integrants de l’Escola de Frankfurt, de la qual constitueix el principal cos teòric.
Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…
Jordi Moners i Sinyol
Literatura catalana
Traductor i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat en sis volums els anys 1983-90, juntament amb clàssics de la filosofia Maquiavel i Hegel i de la…
Marijan Kozina
Música
Compositor eslovè.
Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana El seu estil, entre…
Jakov Gotovac
Música
Compositor croat.
Estudià música a Split amb A Dobronici J Hatze, i composició amb J Marx a Viena El 1922 començà la seva tasca docent a Šibenik, on organitzà la Societat Filharmònica, i fou director d’orquestra a l’Òpera de Zagreb entre el 1923 i el 1957 Compositor immers en el moviment nacionalista musical croat, usà sovint, en les seves obres vocals, textos de la poesia popular La seva música, d’estructura harmònica simple i en general homofònica, cerca la inspiració en la música popular del seu país d’origen L’obra més coneguda és la Simfonijsko kolo 'Roda simfònica', 1926, notable per la seva…
Jorge Enrique Adoum
Literatura
Poeta i crític literari equatorià, influït per l’actitud metafísica de T.S. Eliot.
Fou secretari personal de Pablo Neruda i desenvolupà la tasca de periodista i lector editorial a França i de traductor de l’ONU i l’OIT a Ginebra Com a poeta, la seva obra té aires de denúncia i protesta per la realitat social del seu país, i es manifesta en obres com Ecuador amargo 1949 i, sobretot, en els quatre volums que conformen la seva aportació més ambiciosa a la literatura, Los cuadernos de la tierra 1952-63, síntesi èpica de l’itinerari i l’experiència de l’home equatorià i, per extensió, americà, des de l’època precolombina fins a l’actualitat La seva poesia continuà a Informe…
Jacques Duclos
Història
Política
Polític francès.
Lluità durant la Primera Guerra Mundial a Verdun, i fou fet presoner pels alemanys De retorn a França, fundà l’Association Républicaine des Anciens Combattants, de la qual fou vicepresident 1932 S'afilià al partit comunista 1921, del qual fou secretari del buró polític des del 1931 fins al 1964 Partidari del front popular, formà part del comitè executiu de la Komintern a partir del setè congrés agost del 1935 Fou vicepresident de la cambra de diputats 1936-40 Després d’haver dirigit l’organització de resistència 1941-44, fou vicepresident de l’Assemblea Nacional 1946-48 i president del grup…
Wilhelm Weitling
Història
Política
Socialista alemany.
Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La humanitat tal com…
François Furet
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire 1982, Marx et…
Jürgen Habermas
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte…
Jean-François Revel

Jean-François Revel
© Jean François Revel Webmaster
Política
Nom pel qual fou conegut Jean François Ricard, periodista i assagista polític francès.
De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina