Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
esposalles
Etnologia
Cerimònia o acte previ al matrimoni, consistent en el compromís mutu de casament.
En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa
madrastra
Muller d’algú respecte als fills que aquest té d’un matrimoni anterior.
infibulació
Etnologia
Operació practicada per preservar la virginitat i impossibilitar el coit fins al matrimoni.
En la dona, la infibulació —sovint precedida de la clitoridectomia— consisteix a passar una anella o fíbula a través dels llavis majors o menors En l’home, l’anella és fixada al prepuci, prèviament estirat endavant
impediment d’afinitat
Dret
Impossibilitat de contreure matrimoni canònic vàlid entre parents per afinitat en línia directa.
El dret canònic actual ha abolit l’impediment d’afinitat collateral i el d’afinitat espiritual
Freyr
Mitologia
Divinitat escandinava del matrimoni, de l’abundància i de la claredat del sol.
És fill de Njörd i germà de Freyja
paternitat
Dret civil
Relació jurídica existent entre el pare i els seus fills, derivada de la relació biològica que suposa la generació.
Des de sempre hom ha observat la dificultat de prova de la paternitat, per raó de la dificultat de determinar les relacions sexuals de l’home que l’han produïda per la qual cosa els sistemes legals que la regulen s’han basat fonamentalment en un seguit de presumpcions, de contingut com més va més científic La fita última de tota legislació en la matèria és de fer coincidir la paternitat legal amb la paternitat biològica, bé que existeixen dificultats, científiques i socials, per a arribar-hi Hom pot distingir dues menes de paternitat a part l’adoptiva, que no té com a fonament la relació…
predetracció
Dret civil català
Dret del cònjuge supervivent, en cas de mort del consort, a rebre uns determinats béns propietat del premort en concepte de benefici vidual.
Per a poder tenir dret a la predetracció vidual el cònjuge supervivent no ha d’estar separat, ni de fet ni judicialment, i només pot reclamar-la una vegada dissolt el matrimoni per la mort del cònjuge Encara que es parli d’un dret de viduïtat, aquest no forma part del dret successori, sinó del dret de família En aquest sentit, els béns atribuïts al consort supervivent per dret de predetracció no es computen en el seu haver hereditari El cònjuge supervivent pot reclamar el dret esmentat sigui quin sigui el règim econòmic conjugal que ha regulat les relacions patrimonials dels…
poliàndria
Etnologia
Sistema matrimonial poligàmic, segons el qual una mateixa dona pot unir-se legalment amb més d’un home.
Es tracta d’un sistema excepcional de matrimoni que practiquen molt pocs pobles de la terra els més coneguts són els todes de l’Índia, alguns grups tibetans i els polinesis de les illes Marqueses De tots aquests, el cas més típic és el dels todes, que com a resultat del costum de matar la major part de les nenes que neixen per tal d’allunyar la possibilitat de la fam, determinada per un creixement excessiu de població, es troben que el nombre d’homes adults es dues o tres vegades més gran que el de dones, per la qual cosa el matrimoni de les noies que han sobreviscut…
Cecília d’Urgell
Història
Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera, filla del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat.
Fou una de les candidates 1409 en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades Fracassat l’intent del seu germà 1413 de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elisabet Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns Rebutjat per la…
Casa forta o castell de Pallejà
Art romànic
Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina