Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Joan Garcia i Oliver
Historiografia catalana
Dietarista i dirigent obrer.
De jove milità a la CNT i impulsà una organització obrera cenetista a Reus Formà part de grups anarquistes com Los Solidarios i Nosotros S’exilià a París arran d’un atemptat contra Martínez Anido i el seu empresonament a Burgos 1924 Tornà a Espanya el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la Segona República Identificat plenament amb la FAI, atacà els trentistes i fou partidari d’una revolució i d’una organització armada paramilitar capaç de garantir-la El 1936, s’oposà a la participació de la CNT en el govern de la Generalitat, tot i que posteriorment acceptà de ser ministre de…
Burundi 2011
Estat
La violència política va anar en augment, sobretot a la província rural de Bujumbura, escenari de desaparicions i d’atacs armats L’escomesa més important es va registrar el 18 de setembre, dia en què un grup d’homes sense identificar va disparar contra les persones que es trobaven reunides en un bar de Gatumba, prop de la frontera amb la República Democràtica del Congo RDC i feu de les Forces Nacionals d’Alliberament FAN, la guerrilla hutu dirigida per Agathon Rwasa Hi va haver quaranta morts i cap grup armat es va atribuir l’acció Tanmateix, un document de les Nacions Unides,…
taula d’acordar
Història
A l’edat mitjana, oficina on s’allistaven homes per a les milícies o per a l’armada.
Srebrenica
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
És situada a la República Sèrbia Republika Srpska, una de les dues entitats administratives de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, creat el 1992 El juliol del 1995 hi tingué lloc la massacre de Srebrenica , l’assassinat en massa més greu de les guerres que acompanyaren la dissolució gradual de Iugoslàvia 1992-99 i que enfrontà sobretot l’exèrcit Iugoslau i les milícies prosèrbies contra croats i musulmans En els enfrontaments armats que esclataren a Bòsnia i Hercegovina, les milícies prosèrbies encerclaren la ciutat la primera setmana de juliol La població civil estava…
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se
De l’aixecament militar a la Guerra
La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…
Jaume Illa i Buch
Economia
Comerciant.
Resident a Montevideo, des del 1785, el 1791 passà a treballar a la companyia de la Real Renta de Tabacos y Efectos Participà activament en la vida municipal de Montevideo els darrers anys del domini espanyol al Riu de la Plata Durant el mandat del governador de Montevideo, Pascual Ruíz Huidobro 1804-07, i per lluitar contra la invasió anglesa del general Beresford, es formaren dues companyies de milícies d’infanteria, i Jaume Illa, en qualitat de tinent, s’afegí espontàniament a la segona El 1808 fou designat diputat per assistir al primer capítol obert de Montevideo —també en formava part…
Acció Catalana Republicana
Política
Partit polític nacionalista de Catalunya, denominat també Partit Catalanista Republicà, creat el març de 1931 en fusionar-se Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya, integrat especialment per intel·lectuals, personalitats de professions liberals i classe mitjana.
A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i al parlament català Amb…
Uganda 2014
Estat
Les rivalitats en el si del partit al poder, el Moviment Nacional de Resistència MNR i les amenaces dels islamistes somalis d’Al-Xabab van capitalitzar l’agenda política del país Les desavinences a l’MNR van estar motivades per les pròximes eleccions del 2016, en les quals un ampli sector del partit aposta per la candidatura del president de la república, Yoweri Museveni, al poder des del 1986, mentre que el secretari general de l’MNR, el primer ministre, Amama Mbabazi, va mostrar les aspiracions de succeir Museveni El pols va acabar amb la destitució de Mbabazi del càrrec de primer ministre…
Voluntaris Catalans a Amèrica
Grup armat de voluntaris creat per reforçar la intervenció de les forces oficials.
Quant a la presència a Amèrica, la tradició de milícies armades voluntàries d’intervenció tingué una pràctica molt ocasional pels catalans residents a América Històricmaent, les dues institucions armades históriques del Principat eren els sometents, força d’autodefensa rural d’origen medieval, i els miquelets, el primer cos dels quals s’havia format el 1640 Eren milícies especials constituïdes pels voluntaris que reclutaven les diputacions o juntes catalanes per a accions especials o per reforçar les tropes regulars Aquest allistament remunerat permetia a la població…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina