Resultats de la cerca

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres…

L’estudi ha basat la seva activitat en l’interiorisme, però també en el comissariat i disseny d’exposicions Els seus integrants, a més, dediquen cert temps a la docència El seu treball es caracteritza per l’experimentació amb materials plàstics, cabells humans, llapis de colors, bé que sense oblidar els aspectes funcionals, tècnics i productius Alguns dels seus treballs formen part del fons del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona i del Fonds National d’Art Contemporain de París Han exposat en diverses galeries d’art i també al MoMA de Nova York El 2003 obtingueren la menció especial…

Mantingué contactes amb Laureano López Rodó –aleshores encara dirigent d’ Alianza Popular AP a Catalunya– per tal de crear una plataforma electoral anomenada Cataluña Democrática amb la Lliga Liberal Catalana, refundada després del fracàs electoral de 1977, i la Democràcia Social Cristiana de Catalunya i concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any La coalició havia d’aplegar els partits de dretes que restaven al marge de la Coalición Democrática impulsada per AP en l’àmbit estatal, projecte que Fraga no acceptà Els membres del grup acabaren incorporant-se a AP

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora

El 1107 i el 1131 apareix esmentat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Josbert a Galceran Mir, i el segon atorgat per Mir Guitard a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català que publicà P Pujol i Tubau Segons altres notícies, el castell d’Ossera fou una possessió dels Pinós, segurament fins el 1371, en què degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol de la Seu El castell, avui desaparegut, es degué alçar prop de l’actual poble d’Ossera, a la vall del mateix nom

Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja al s XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins al s XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Al s XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i al s XX es desenvoluparen el periodisme, l’assaig, la novella, etc, gràcies sobretot a Muḥammad Iqbal i a Premchand

Situació Panoràmica d’aquesta malmesa fortalesa i de la capella de Sant Miquel, situada en el que fou el recinte jussà ECSA - J Todó S’aixeca al cim d’un penyal espadat 402 m del massís de Garraf, totalment inaccessible per llevant i tramuntana L’accés actual és per la banda de migdia, des de l’ermita de Bruguers Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història El castell és esmentat, l’any 957, en una donació que Ènnec i Flodeberga feren a Sant Cugat d’una terra que hi tenien El comte de Barcelona posseïa el domini superior del castell d’Eramprunyà, però hi tenia un vicari, que en temps de…

El lloc de Pessonada és documenta des del 1023 i el seu terme “ termino de Peçonada ” és citat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells d’Orcau i de Basturs, que el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la seva futura muller, la comtessa Valença L’any 1163 trobem en un mateix document la signatura de Pere Mir de Pessonada i de Bernat d’Aramunt, possiblement castlans dels castells respectius pels comtes de Pallars Juntament amb Vilanova, Pessonada consta en el fogatjament general del 1381 amb onze focs com un domini de Ramon de…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…