Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
fets de Maig

Cartell de l'Atelier Populaire, en suport als fets de maig del 1968
Història
Denominació dels esdeveniments revolucionaris que tingueren lloc a França els mesos de maig i juny del 1968.
En fou l’origen immediat un conflicte estudiantil tancament de Nanterre el dia 2 de maig i irrupció de la policia a la Sorbona l’endemà Els incidents de la nit del 10 a l’11 barricades al carrer, enfrontaments i més d’un miler de ferits feren que les centrals sindicals se solidaritzessin amb els estudiants i, després de la presa de la Sud-Aviation de Nantes pels obrers, les vagues i les ocupacions de fàbriques es generalitzaren el dia 20 el nombre d’obrers en vaga era de 10 milions De Gaulle, en tornar d’una visita a Romania, el 24 de maig anuncià un referèndum i proclamà que es retiraria en…
Manuel Rodríguez i Codolà
Pintura
Crític d’art i pintor.
Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica,…
Adolf Hitler
Adolf Hitler
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…
Manuel Portela Valladares

Manuel Portela Valladares, entre el general Batet i el coronel Francisco Jiménez Arenas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Advocat, fou diputat a partir del 1905 adscrit al partit liberal de Canalejas Es relacionà estretament amb certs sectors conservadors catalans arran de la seva estada a Barcelona com a governador civil en 1910-12 i el 1923, intentant en ambdues ocasions una gestió moderada de la repressió del terrorisme Ministre de Foment en el govern de García Prieto pel setembre del 1923 El gener del 1935 fou nomenat governador general de Catalunya i president en funcions de la Generalitat, poc després d’ésser decretada la suspensió de l’Estatut Tanmateix aviat passà al Ministeri de la…
Mohammad Khatami
Història
Política
Polític iranià.
Fill d’un aiatollà, estudià teologia a Qom i Eşfahān El 1979 fou elegit per al Majlis Parlament i en 1982-92 fou ministre de cultura, i en aquest càrrec relaxà considerablement la pressió de la censura En les eleccions presidencials del 1997, obtingué una clara victòria gràcies al vot urbà, de les dones i dels intellectuals Malgrat que aconseguí millorar les relacions amb els EUA, l’aixecament parcial de les sancions internacionals l’any 2000 i el suport popular en la victòria del seu partit reformista en les legislatives d’aquest any, el seu marge de maniobra restà limitat pel poder dels…
Julián Besteiro Fernández
Història
Política
Polític castellà.
Estudià a la Institución Libre de Enseñanza Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universitat de Madrid 1912 Fou membre del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors L’any 1916 fou destituït, processat i empresonat a Cartagena per activitats revolucionàries i posteriorment reintegrat a la seva càtedra Formà part, amb Andrés Saborit, Daniel Anguiano i Francisco Largo Caballero, del comitè de la vaga general del 1917 Detingut i empresonat, fou alliberat l’any següent en ésser elegit diputat a corts Durant la Dictadura del general…
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà a agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics , descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció , però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un…
Lo cant de les veritats
Literatura catalana
Narració anònima en vers i en prosa publicada a Barcelona el 1857.
És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma El prologuista, que signa RCA i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novellístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta…
Manifiesto de la Federación de Realistas Puros
Història
Proclama publicada pel novembre del 1826 pels voluntaris reialistes espanyols, partidaris de l’absolutisme i descontents per l’actitud lleugerament més moderada de Ferran VII.
El document propugnava un pronunciament militar per tal de donar el poder al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó És considerat el primer acte públic del carlisme Contribuí poderosament a vigoritzar els alçaments absolutistes catalans guerra dels Malcontents
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina