Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Institut Municipal d’Història de Barcelona
Denominació oficial que des del 1943 englobava les diverses activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1917).
Comprenia, a més, el Museu d’Indústries Populars Museu Etnològic 1942, el Museu d’Història de la Ciutat 1943 i la Comissaria Municipal d’Excavacions 1948, amb jurisdicció dins el perímetre romà de Barcelona Les tres últimes institucions se'n separaren el 1957 i esdevingueren autònomes, i l’Institut mantingué el seu caràcter d’arxiu amb seccions documentals, cartogràfica, fotogràfica, numismàtica, etc, hemeroteca i biblioteca, a la seu de la Casa de l’Ardiaca N'han estat directors, successivament, A Duran i Sanpere, Pere Voltes i Bou, J Sobrequés i M Condomines Des del 1998 edita BCN…
Marc Carrillo i López
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1985 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 1991 Ha escrit nombrosos articles i monografies en matèria de teoria general dels drets, organització territorial de l’estat i règim jurídic de la informació El 1991 fou nomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, i el 1997, vocal del Consell de la Informació de Catalunya Fou vocal de la Junta Electoral Central entre el 1994 i el 1997 D’ençà de l’any 2005 és membre del Consell Consultiu de la Generalitat de…
Giulio Bertoni
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs preparatoris de l'…
Bonaventura Bassegoda i Musté
Arquitectura
Arquitecte.
Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó i germà de Pere-Jordi Bassegoda i Musté Són fills seus Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción 1966, Nuevo…
Rafael Lapesa i Melgar
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari en llengua castellana.
Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle…
Olivier Alain
Música
Musicòleg, crític, pianista i compositor francès.
Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia
Josep Cotrina i Ferrer
Historiografia catalana
Escriptor i militar.
Passà a Menorca gran part de la seva vida en actiu Fou president de l’Ateneu de Maó vg Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó 1931-36 i vicepresident de la subcomissió de monuments històrics i artístics de Menorca Sobre aquesta illa publicà algunes monografies històriques El Colegio de Artillería en Menorca 1917 i El desastre de 1798 Pérdida de la isla de Menorca 1922 A banda d’altres obres literàries, és també autor del llibre Servicios prestados por el Cuerpo de Artillería en el sitio y defensa de Tarragona en 1811 1912, i de l’opuscle Consideraciones menorquinas sobre…
Dirigido por...
Cinematografia
Revista creada el 1972 a Barcelona per Edmund Orts, que també en fou director.
El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un parell de…
Societat d’Onomàstica
Societat iniciada el 1973 per l’impuls d’un grup d’investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980.
Té per objectius fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis onomàstica, dels de persona antroponímia i dels de lloc toponímia de l’àrea lingüística catalana, dins un àmbit d’actuació estatal Organitza periòdicament colloquis d’estudi 50 fins el 2024 a diverses localitats i publica un butlletí trimestral i la collecció “Monografies” Enric Moreu-Rey en fou secretari general des dels inicis i fins a la seva mort Entre els anys 2005 i 2013 mantingué un conveni de collaboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC per a la potenciació de l’onomàstica L’any…
Jacint Vilardaga i Cañellas
Jacint Vilardaga i Cañellas
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Jurisconsult i historiador.
Fill del notari Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina