Resultats de la cerca
Es mostren 518 resultats
Abraham ben Šěmuel ibn Ḥasday
Literatura
Escriptor hebreu que visqué la major part de la seva vida a Barcelona.
És autor de diverses traduccions de l’àrab a l’hebreu, tals com El llibre dels preceptes de Maimònides, del qual fou partidari entusiasta, El llibre dels elements d’Iṣḥaq Israelí, El llibre de la poma , obra atribuïda a Aristòtil, i Balança de la justícia d’al-Gāzzalī Però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat , que intitulà Ben ha-mélek wě ha-nazir ‘El fill del rei i el monjo’ L’obra és estructurada en forma de maqāma , plena de sentències morals i contes intercalats Consta de vint-i-un capítols…
Jean Fourastié
Economia
Pseudònim de l’enginyer i economista francès Josep Hubert.
Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La Civilisation de…
Real Academia de Ciencias Morales y Políticas
Institució fundada el 1857 a Madrid amb l’objectiu de conrear les ciències morals i polítiques.
Els seus primers membres procedien dels ambients liberals D’acord amb els estatuts actuals, aprovats el 1970, es divideix en quatre seccions ciències filosòfiques, ciències polítiques i jurídiques, ciències socials i ciències econòmiques Consta de 36 acadèmics numeraris, de 30 corresponents espanyols, d’honoraris i corresponents estrangers, i de supernumeraris procedents de la classe de numeraris Publica uns Anales Disposa d’una biblioteca de 60000 volums
Espectacles i mitologia
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Maria López-Picó publicat l’any 1914.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra és un cant a la ciutat com a punt de partida i com a fita del desenvolupament moral de l’individu, del qual es tracen unes línies d’evolució en una direcció ideològica manifestament conservadora La ciutat és vista com el marc en el qual l’individu es desenvolupa dins d’un cicle ininterromput que parteix de la infantesa innocent per passar a l’adquisició dels valors morals durant la joventut Aquests valors són presidits per la responsabilitat, el domini dels instints i el treball, i tenen en la família el seu objectiu orientador alhora que el…
cavaller errant
Història
Cavaller medieval que, caracteritzat pel seu esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
Els novellistes dels s XII-XIV, en fer-lo personatge principal de llurs produccions, li atorgaren qualitats físiques i morals, caracteritzades per la gallardia i la virilitat, que esdevingueren modèliques Als s XIV i XV, els cavallers que realment existien es lliuraven a imitar els personatges novellescs Recorrien Europa amb empreses cavalleresques, participant en torneigs i passos d’armes, i els sobirans els atorgaven salconduits per a poder transitar per llurs dominis “en cerca d’aventures” i els recomanaven a d’altres reis i senyors Entre els catalans hom pot esmentar Miquel d…
Anna Karènina
Novel la de l’escriptor rus Lev Tolstoj, publicada com a fulletó d’una revista, del 1874 al 1877, i com a llibre, el 1877.
És, ensems amb Guerra i pau , una de les obres més extenses i ambicioses de l’autor i clou el període de les seves grans creacions novellístiques S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d’acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals Servint-se de l’anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l’època i, d’entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d’Anna Karènina i Levin Anna, enamorada de l’oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi Levin,…
Joan Martínez i Pla
Cinematografia
Actor i cantant.
Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…
Sivar Arnér
Literatura sueca
Novel·lista i narrador suec.
S'interessà sobretot per dilemes morals que en les seves obres debaté amb un estil reposat, sobri, però ple d’allusions Sovint, la dificultat de prendre partit i d’actuar n'és el nucli de l’argument, com en el recull de narracions Skon som krigaren bar ‘El calçat que duia el soldat’, 1943 i en les novelles Plånbok berttappad ‘Cartera extraviada’, 1943 i Knekt och klerk ‘Soldat i clergue’, 1945 A Du själv ‘Tu mateix’, 1946 i Som svalorna ‘Com les orenetes’, 1950, entre altres, contraposa tipus humans units pel vincle amorós però oposats radicalment en altres aspectes Posteriorment…
teatre ‘in-yer-face’
Teatre
Corrent teatral teoritzat pel crític britànic Aleks Sierz.
Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador…
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur naixement sigui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina