Resultats de la cerca
Es mostren 379 resultats
Joan Sardà i Lloret
Joan Sardà i Lloret, segons un dibuix del seu fill Francesc Sardà i Làdico
© Fototeca.cat
Literatura
Crític literari.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el…
,
Josep Yxart i de Moragas
Josep Yxart i de Moragas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Crític literari.
Vida i obra De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, installat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana Així, collaborà a La Ilustración Universal , El Siglo Literario…
,
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què…
Grazia Deledda
Literatura italiana
Novel·lista italiana.
Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927, La vigna…
William Somerset Maugham
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
El 1897 es graduà en medicina, professió que abandonà poc després per a dedicar-se a la literatura Viatjà extensament i durant la Primera Guerra Mundial treballà per al servei secret britànic Bé que assolí un notable èxit amb comèdies de diàlegs brillants i d’un humor àcid, el més sòlid de la seva producció és la narrativa a més de diversos volums de contes, publicà novelles de caràcter realista i llenguatge directe en les quals, molt influït pel naturalisme, enfrontà uns protagonistes inadaptats i cosmopolites al seu entorn Liza of Lambeth 1897, Mrs Craddock 1902, Of Human…
Walter Richard Sickert
Pintura
Pintor anglès d’origen alemany.
Format a la Slade School de Londres, treballà també un quant temps amb Whistler, que el 1883 el presentà a Degas, pel qual seria molt influït Membre fundador del New English Art Club 1886 Obrí una escola d’art a Londres 1893, on residí normalment, excepte alguns períodes en què pintà a Dieppe, París i Venècia Fou el líder del Camden Town Group 1911 i membre destacat del London Group 1913 Hom el considera el principal impressionista anglès, malgrat no seguir l’ortodòxia de l’impressionisme francès Bàsicament pintor d’interiors, sovint d’un naturalisme molt en la línia de l’escena…
Manuel Oms i Canet
Escultura
Escultor.
Fill d’un escultor industrial Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863 Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas , que aconseguí segona medalla Installat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d' Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou installat com a monument públic a Madrid…
André Antoine
Cinematografia
Teatre
Director i actor teatral i realitzador cinematogràfic francès.
Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a…
Joan Baptista Porcar i Ripollès
Pintura
Pintor.
Format amb Vicent Castell, s’orientà cap a l’escultura El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s’installà a Barcelona, on estudià a Llotja En una estada a Castelló fundà la societat artística Agrupació Ribalta Assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, es vinculà a la galeria La Pinacoteca 1918, on sovint exposà individualment Exposà també a la Internacional de Barcelona 1929, a Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, etc Arqueòleg afeccionat, fou, amb Eduard Codina i Gonçal C Espresati, el descobridor de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina