Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Pere de Fenollet i de Canet
Història
Segon vescomte d’Illa (Pere VII de Fenollet).
Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx Promès de Francesca de Castellnou, filla i hereva del vescomte Jaspert V, aquest trencà el contracte matrimonial, i en morir 1321, devia a Pere la suma de 20 000 lliures el rei Sanç I de Mallorca ordenà, aleshores, la venda forçada, a favor de Pere, dels castells de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i els drets de feu de Corbera i de Llupià Fou lloctinent dels comtats pel rei Sanç I des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III, que el cobrí de favors, cosa que no impedí que Pere es passés al rei de Catalunya-Aragó Empresonat el 1343…
conferència de pau de Münster
Història
Conjunt de converses preliminars per a posar fi a la guerra dels Trenta Anys, celebrades a Münster (i, simultàniament, a Osnabrück).
Foren iniciades el 1643, però, per dilacions i per qüestions d’etiqueta, no foren efectives fins el 1645 El resultat d’aquestes converses fou, finalment, la pau de Münster, seguida dels tractats de Münster i d’Osnabrück, conjunt d’acords coneguts amb el nom de pau de Westfàlia 1648 En iniciar-se la conferència, Lluís XIII invità els consistoris de Barcelona a enviar-hi una persona que conegués bé les constitucions catalanes i les circumstàncies de la incorporació del Principat a França, per tal d’assessorar els representants francesos Fou elegit el regent de l’audiència, Josep de Fontanella…
Salvador Feliu de la Penya
Economia
Història
Comerciant i polític.
El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau Feu, ja cavaller, se separà…
Níger 2009
Estat
Malgrat les amenaces de la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental CEDEAO i de la Unió Europea, el president Mamadou Tandja va celebrar les eleccions legislatives anticipades, el 20 d'octubre En la consulta --boicotejada per l'oposició-- el Moviment Nacional per la Societat del Desenvolupament MNSD, en el poder, va obtenir 76 dels 113 escons en joc Un aliat del president, l'Agrupament Social Demòcrata, en va aconseguir 15 La participació va arribar al 51% L'anterior Parlament va ser dissolt per Tandja, al mes de maig, per haver-se oposat a la reforma de la constitució Els jutges…
Lluís Vidal i Pallarès
Història
Música
Aventurer.
En un primer temps feu estudis eclesiàstics i després es dedicà a la música Amb coneixements musicals de guitarra, va fer de guitarrista a París i a Lió Posteriorment, se'n va anar a Amèrica, a I'Havana, a Caracas i a la Martinica i després es traslladà a l’illa de Grenada Es convertí en un petit navilier i va viure també a Trinitat Com que es dedicava a armar vaixells, els anglesos el feren presoner i el dugueren a Jamaica Després de ser alliberat, seguí comerciant per les illes del Carib Finalment, el 1783 retornà a Espanya Sollicità una plaça de guardacostes a les Índies, que no Ii fou…
Oliver Cromwell
Història
Política
Polític anglès.
Fou educat en un ambient purità, la qual cosa influí en el seu caràcter i conferí a la seva actuació política un sentit místic i providencialista Començà l’acció pública durant el primer decenni del regnat de Carles I el 1628 fou elegit membre del parlament, que fou dissolt l’any següent En ésser reinstaurat 1640, hi figurà com a membre de l’oposició a la monarquia absoluta i a l’Església episcopal Durant la guerra civil formà un exèrcit revolucionari, el New Model Army, els membres del qual —rics i burgesos pertanyents a diverses sectes religioses— es caracteritzaren per llur radicalisme i…
Bernard Du Plessis-Besançon
Història
Militar
Enginyer militar francès.
Es féu remarcar al setge de La Rochelle 1628 per la invenció d’unes màquines que obstruïen les defenses dels assetjats, fet que li valgué l’estima de Richelieu Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637 Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV de Castella agost del 1640 alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous…
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de…
Maria de Castella
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Muller d’Alfons el Magnànim, era la filla primogènita d’Enric III de Castella i de Caterina de Lancaster El 1406 fou concertat el seu matrimoni amb l’infant Alfons, fill de Ferran d’Antequera, que se celebrà a València el 1415 Les desavinences entre la reina i el seu marit i la seva manca de salut sembla que influïren en el poc interès del rei a tornar als seus regnes peninsulars, d’on estigué absent des del 1432 fins a la seva mort, el 1458 El govern d’aquests regnes recaigué, doncs, en la reina, com a lloctinent del seu marit, tant en el primer viatge a Itàlia 1420-23 com en el definitiu…
tractats de Blois
Història
Sèrie de quatre tractats signats a Blois entre el 1504 i el 1512 amb els quals foren adoptats un conjunt d’acords diplomàtics tendents a establir un statu quo polític a Itàlia.
Pel primer tractat de Blois 22 de setembre de 1504, Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó El tractat restà sense efecte Pel segon tractat de Blois 12 d’octubre de 1505, Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni els seus drets sobre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina