Resultats de la cerca

L’alfabet adigué no fou creat fins l’any 1918 D’aleshores ençà, s’ha anat desenvolupant una literatura escrita basada en les tradicions orals del país, per una banda, i en la seva nova realitat social, per una altra Destaquen el poeta nacional d’Adiguèsia Cug Alievič Teučež, el novellista Tambot Magometovič Kerašev i l’iniciador de la poesia escrita Akhmed Katkov

A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897

En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat L’esglesiola de Santa Magdalena del Sàlzer és situada a ponent del terme municipal d’Odèn, en una de les valls tributàries del Segre, prop del congost d’Oliana, al costat nord-occidental del barranc de la Móra Comdal Mapa 291M781 Situació 31TCG653638 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell, trencant, a mà dreta, després del punt quilomètric 88, a l’indret de cal Giralt A uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà esquerra Continuant sempre per aquest camí,…

És un santuari que es troba situat al vessant nord-occidental del Matagalls Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, a la parròquia de Sant Martí de Viladrau Inicialment fou una capella eremítica i la gran devoció comarcana feu que es convertís en un important santuari Mentre el terme de Taradell es documenta l’any 893, la parròquia de Sant Martí no ho fa fins al 908 La notícia d’un culte a sant Segimon no es troba fins al 1290, quan hi devia haver la petita capella que es conserva, mig malmesa, dins una cova, bé que és de difícil…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

Situació Aspecte general que ofereix l’església, totalment modificada per reformes tardanes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça en una esplanada estesa al començament del poble que s’esgraona entorn del puig on s’assentava el castell, a la banda nord-occidental del terme, prop del límit amb les terres de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG694197 Hi podem anar des de Calaf per la carretera de Cervera per Sant Ramon Poc després del quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha el trencall que mena a Pujalt 1,3 km FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins…

Individu adult del ctenòfor Mnemiopsis leidyi , d’uns 10 cm de longitud S’hi poden distingir les sis bandes ciliades que emeten llum iridescent És molt probable que sigui present a les zones de la Mediterrània on no s’ha registrat, però que no s’hagi mostrejat suficientment per a detectar-lo Eduardo Obis L’entrada d’espècies allòctones que es converteixen en invasores és un fenomen natural No obstant això, sembla que en les últimes dècades diversos fenòmens, com ara l’escalfament global, la sobrepesca i la contaminació, afavoreixen l’arribada d’aquestes espècies Un dels casos més…