Resultats de la cerca

Procedeix, per part materna, d’una família del Verger Marina Alta emigrada a Algèria i posteriorment repatriada a França Diplomat en ciències polítiques 1997 i doctorat en dret públic 2002 per la Universitat de Tolosa, en 1998-2005 hi exercí la docència Membre actiu del Front National  a partir del 2018 Rassemblement National des del 1990, fou successivament per aquest partit conseller regional dels Pirineus Orientals 1998-2010 i del Llenguadoc-Rosselló 2010-15, diputat al Parlament Europeu 2014-17 i a l’Assemblea Nacional des del 2017 El 2005 en fou nomenat secretari general i el 2011…

Féu estudis a la Universitat de Tolosa, on es doctorà i de la qual fou catedràtic de farmacologia i fisiologia després fou catedràtic de fisiologia del treball a la Universitat de París Publicà diversos treballs sobre fisiologia de la melsa, el paper de la colesterina, el metabolisme intermediari dels glúcids i l’equilibri neurovegetatiu, i participà en la redacció de grans tractats enciclopèdics de biologia general i de fisiologia Mantingué estretes relacions amb els seus collegues catalans, collaborà a La Medicina Catalana , en els Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona i en les…

Visqué molt de temps a Londres Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra publicà Ac digas pas 1954 i Encaminament catar 1955 Pòstumament aparegué Encaminament II 1960 Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa

Ocupà un lloc destacat en el felibritge gascó Folklorista, etnòleg, lingüista i crític literari, escriví regularment en l' Almanach de la Gascogne sota el pseudònim de Lo Cascaròt Els seus poemes són de tonalitat popular Amb L’Ome blanc 1913 i Lo Perdigalh 1923 inaugurà el nou teatre gascó

Amb ell comença veritablement la renaixença gascona del s XIX La seva obra cabdal, situada entre XNavarròt i el Romanticisme francès, és Devís gascons 1885

Canonge a la seva ciutat, es donà a conèixer sobretot per una elegia poètica on canta La Solitude , bé que la seva obra més interessant és una comèdia en cinc actes, en vers, titulada Lo jalós atrapat 1676, que entrellaça múltiples amors i intrigues amb un ritme molt viu

Autor de la Chançon lemosina 1899, que celebra els fets regionals en una llengua superba, el sistema gràfic de la qual s’inspira en el dels trobadors i anuncia el d’A Perbòsc També publicà una Grammaire limousine 1895 Organitzador del felibritge, del qual fou majoral, i animador de la revista Lemouzi 1893, fou un personatge clau de la renaixença del país

Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997 Fou un dels fundadors de l…

Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial

Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Mistral a les festes catalanoprovençals celebrades a Barcelona el 1867 La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars Entre els seus millors reculls, cal citar La rampelada 1868, La jarjalhada 1879 i Li cauquilhas d’un romieu 1894