Resultats de la cerca

Vida Estudià amb Josep Soler contrapunt i composició, formació que compaginà amb estudis d’enginyeria industrial Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, el 1972 assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt, on contactà amb importants figures internacionals com K Stockhausen, G Ligeti, M Kagel i I Xenakis Ha guanyat diversos premis de composició, com el Premi Ferran Sors 1984, pel ballet L’Ombra , i el Premi Ciutat de Barcelona 1986, pel Concert per a violoncel i orquestra Ha estat professor d’harmonia i història de l’art als conservatoris de Badalona i…

De família camperola, el 1909 ingressà al seminari catòlic de Seinai, i el 1932 abandonà la carrera eclesiàstica Amplià estudis a Peterburg, Friburg i Munic, i en 1923-54 ensenyà a les universitats de Vílnius i Kaunas Els primers poemes, recollits a Raudoni žiedai ‘Flors roges’, 1913, palesen l’empremta del Romanticisme i la cultura popular A partir del 1918, i coincidint amb la independència de Lituània, compongué poemes patriòtics i místics com Vergas ‘L’esclau’, 1924 En prosa adoptà tècniques realistes i escriví la novella psicològica Altoriu šešėly ‘A l’ombra de l’altar’,…

Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del…

Professor al collegi del Sagrat Cor de Torelló, poemes seus foren publicats en l’antologia de l’anomenat Grup de Vic  Estudiants de Vic 1951, prologada per Carles Riba Com a novellista, destaquen les obres La balada de Florian 1987 i Un món batega a l’ombra 1988, obres que reconstrueixen el temps històric de la Guerra Civil i la postguerra Com a poeta publicà els volums El desert constant 1978, de signe ribià, El llac 1989 i Virídia 2002 El 1987 fou nomenat osonenc de l’any pel setmanari Ausona , el 2002 rebé un homenatge de la Universitat de Vic i el 2003 la Medalla d’Honor de l…

Professor d’història a les universitats de Groningen 1906 i Leiden 1915, la seva obra Herfsttij der Middleeuwn ‘La tardor de l’Edat Mitjana’, 1919 constitueix una valuosa reflexió sobre els canvis en la vida i els sentiments entre l’edat mitjana i el Renaixement Continu analitzador dels valors de la societat europea, escrigué Erasmus 1924 Homo Ludens 1938 Els seu pensament evolucionà cap a una amarga crítica de la civilització moderna, reflectida en In de schaduwen van morgen ‘A l’ombra del demà’, 1937 Conreà, també, l’assaig històric i la teoria de la historiografia, i publicà…

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes Camins 1976 i De…

També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la…

Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj…

Estudià música i cant a Essen i Hannover, i el 1970 debutà en aquesta última ciutat com a Maddalena Rigoletto Posteriorment passà a l’Òpera d’Hamburg, i el 1975 actuà al Festival de Bayreuth, on ha aparegut en edicions successives, amb un gran èxit de públic i crítica El 1977 interpretà el paper de Fricka La valquíria a l’Òpera de San Francisco, i el 1980 es presentà al Covent Garden de Londres, on el 1990 fou de nou aplaudida com a Waltraute El capvespre dels déus La temporada 2000-01 fou Dida La dona sense ombra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Ha protagonitzat…

Estudià medicina a la Universitat de Viena, mentre duia a terme la seva formació com a cantant al conservatori G Mahler el contractà a l’Òpera de la capital austríaca, on romangué durant trenta-tres anys i on el 1911 interpretà el paper den l’estrena vienesa d' El cavaller de la rosa El 1902 fou Hagen El capvespre dels déus i Gurnemanz Parsifal al Festival de Bayreuth i entre el 1906 i el 1910 destacà en diversos personatges mozartians a les Festes Mozart, origen del futur Festival de Salzburg El 1919 estrenà a Viena La dona sense ombra , de R Strauss, en el paper de Barak…