Resultats de la cerca

Vida Estudià amb Josep Soler contrapunt i composició, formació que compaginà amb estudis d’enginyeria industrial Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, el 1972 assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt, on contactà amb importants figures internacionals com K Stockhausen, G Ligeti, M Kagel i I Xenakis Ha guanyat diversos premis de composició, com el Premi Ferran Sors 1984, pel ballet L’Ombra , i el Premi Ciutat de Barcelona 1986, pel Concert per a violoncel i orquestra Ha estat professor d’harmonia i història de l’art als conservatoris de Badalona i…

Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj…

També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la…

De família camperola, el 1909 ingressà al seminari catòlic de Seinai, i el 1932 abandonà la carrera eclesiàstica Amplià estudis a Peterburg, Friburg i Munic, i en 1923-54 ensenyà a les universitats de Vílnius i Kaunas Els primers poemes, recollits a Raudoni žiedai ‘Flors roges’, 1913, palesen l’empremta del Romanticisme i la cultura popular A partir del 1918, i coincidint amb la independència de Lituània, compongué poemes patriòtics i místics com Vergas ‘L’esclau’, 1924 En prosa adoptà tècniques realistes i escriví la novella psicològica Altoriu šešėly ‘A l’ombra de l’altar’,…

Professor al collegi del Sagrat Cor de Torelló, poemes seus foren publicats en l’antologia de l’anomenat Grup de Vic  Estudiants de Vic 1951, prologada per Carles Riba Com a novellista, destaquen les obres La balada de Florian 1987 i Un món batega a l’ombra 1988, obres que reconstrueixen el temps històric de la Guerra Civil i la postguerra Com a poeta publicà els volums El desert constant 1978, de signe ribià, El llac 1989 i Virídia 2002 El 1987 fou nomenat osonenc de l’any pel setmanari Ausona , el 2002 rebé un homenatge de la Universitat de Vic i el 2003 la Medalla d’Honor de l…

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes Camins 1976 i De…

Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del…

Professor d’història a les universitats de Groningen 1906 i Leiden 1915, la seva obra Herfsttij der Middleeuwn ‘La tardor de l’Edat Mitjana’, 1919 constitueix una valuosa reflexió sobre els canvis en la vida i els sentiments entre l’edat mitjana i el Renaixement Continu analitzador dels valors de la societat europea, escrigué Erasmus 1924 Homo Ludens 1938 Els seu pensament evolucionà cap a una amarga crítica de la civilització moderna, reflectida en In de schaduwen van morgen ‘A l’ombra del demà’, 1937 Conreà, també, l’assaig històric i la teoria de la historiografia, i publicà unes…

El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels…

De formació autodidacta, fundà amb el seu germà Mika una productora i inicià una de les filmografies més originals del cinema europeu contemporani Ha dirigit Rikos ja raingaistus ‘Crim i càstig’, 1983, Calamari Union 1985, Varjoja paratiisissa ‘Ombra en el paradís’, 1986, Hamlet liikemaailmassa ‘Hamlet al món dels negocis’, 1987, Ariel 1988, Leningrad Cowboys Go America 1989, Tulitikkutehtaan tyttö ‘La noia de la fàbrica de llumins’, 1989, I Hired a Contract Killer 1990, Scènes de la vie de bohème 1992, Pidä huivista kiinni, Tatjana ‘Agafa el teu mocador, Tatiana’, 1994, Kauas…