Resultats de la cerca
Es mostren 944 resultats
alfàbrega
alfàbrega
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles enteres, de color verd rogenc, ovals i lleugerament dentades.
Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
Alonso de Covarrubias
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Les seves estades a Sigüenza i a Guadalajara el familiaritzaren amb l’obra de Lorenzo Vázquez La seva obra presenta dues etapes a la primera, plateresca, predomina l’element ornamental palau arquebisbal d’Alcalá capella dels Reyes Nuevos, a la catedral de Toledo sagristia de la catedral de Sigüenza, i a la segona predomina l’element constructiu palau arquebisbal i porta nova de Bisagra, de Toledo La transició d’una etapa a l’altra és situada el 1537, que Covarrubias fou nomenat, amb Luis de Vega, arquitecte dels reials alcàssers
Joaquim Pujol i Grau

Joaquim Pujol i Grau
© Pujol Grau 2012
Art
Artista plàstic.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà
dicksònia
Botànica
Falguera de la família de les dicksoniàcies, de port arborescent, semblant a una palmera, originària d’Austràlia i Tasmània.
Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior
gledítsia
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Amèrica del Nord, sovint de més de 20 m d’alçada, amb el tronc i les branques amb estípules espinoses simples o trífides, fulles grans, compostes pinnades o bipinnades, d’un color verd clar, flors petites, verdoses, en raïms i fruits de color bru rogenc.
Té una polpa dolça amb moltes llavors És una espècie molt rústica, de creixement ràpid, que viu bé tant en llocs freds com càlids tolera molts tipus de sòls, encara que viu millor als profunds i humits Es cultiva com a ornamental a carrers i jardins, tant pel seu port com per la bellesa de les fulles i per l’exotisme i espectacularitat dels fruits penjants A la tardor, les fulles prenen un color groc molt bonic abans de caure Actualment es troben al mercat diverses cultivars amb ports i colors de fulles i fruits diferents
Evarist Esquerra Fes
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador.
S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història…
Elsa Verdugo
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme.
Començà practicant natació i natació ornamental al Club Natació Barcelona El 1952 formà part de la primera exhibició de natació sincronitzada de l’Estat espanyol, dirigida per Esteve Amat Començà a practicar salvament i socorrisme a principi de la dècada de 1960 Fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya i a Espanya Participà en el Campionat d’Espanya amb la primera selecció catalana i formà part de la primera selecció estatal en competicions internacionals Participà en el Campionat del Món 1961, 1962 Posteriorment fou entrenadora de la Sección Femenina, i rebé el guardó…
castanyer d’Índia

Branca de castanyer d’Índia amb castanyes d’Índia
Botànica
Jardineria
Arbre alt, de la família de les hipocastanàcies, que ateny fàcilment una alçària de 25 m, de capçada densa.
És de fulles caduques palmaticompostes, amb folíols serrats, en nombre de 5 a 7 Les flors, blanques, però lleugerament tenyides de groc i vermell, són dipositades en vistoses panícules piramidals Els fruits, anomenats castanyes d’Índia , globosos, coriacis, espinosos, s’obren per tres valves i contenen 1 o 2 llavors semblants a les castanyes La fusta, blanca i tova, és poc apreciada i únicament serveix per a llenya i per a fer caixes Fulla de castanyer d’Índia © Xevi Varela Natural de la península Balcànica, sol ésser plantat com a arbre ornamental i d’ombra, en parcs i passeigs
Pieter de Witte
Escultura
Pintura
Pintor i escultor flamenc.
De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina