Resultats de la cerca

Panoràmica des de la rodalia del Puig Gros, amb els vessants de Montdois, i el Collsacabra al darrere Els alzinars s’enfilen pels dos costats de la vall del Ter, el fons de la qual omplen les aigües de l’embassament de Susqueda Ernest Costa Les Guilleries 12, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les Guilleries formen part de l’extrem septentrional de la Serralada Pre-litoral Catalana Són un espai de transició entre la regió mediterrània, que penetra des de la Depressió de la Selva i per la vall del Ter, i la regió eurosiberiana que apareix en els punts més enlairats…

Existia ja al segle XII, i el seu llinatge es refongué al segle XIX amb els Planell de Tona Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja Sota el mas hi ha un modern hostal

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…

Hi havia l’antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols 1068, convertida més tard en Sant Daniel de Maifré i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré, la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis

Situació Les dues arcades que resten de l’església, vestigi, potser, d’un atri M Anglada Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble homònim, alqual hom pot accedir des de diversos llocs amb bona carretera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,4 —y 33,2 31 tdg 494332 La clau de l’església cal demanar-la al rector de la parròquia o a les monges del convent de les dominicanes de l’Anunciata, que tenen casa a aquest poble GOP Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic…