Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
Patrick Henry Pearse
Educació
Literatura
Política
Polític, pedagog i escriptor irlandès també anomenat, en llengua irlandesa, Padraig Mac Piarais
.
El 1896 s’uní a la Gaelic League, organització per a la difusió de l’irlandès, de la qual edità el seu òrgan oficial El 1908 fundà l’escola bilingüe Scoil Eanna, en la qual intentà potenciar l’irlandès com a llengua de cultura al mateix temps que aplicava mètodes pedagògics moderns Vinculat al nacionalisme independentista dels Irish Volunteers, el 1916 prengué part destacada en la revolta de Pasqua, arran de la qual fou elegit president del govern provisional en fracassar aquesta, fou executat Els seus articles i assaigs polítics, entre els quals destaca The Sovereign People , palesen una…
concili I de Nicea
Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.
Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de Jerusalem El…
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és arrencat i…
Miquel Gual Bauzà
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Fou professional entre el 1944 i el 1956 Debutà com a independent i l’any següent fitxà per l’Agrupació Ciclista Montjuïc, amb la qual guanyà dues etapes de la Vuelta a Espanya 1945 i la general del Circuit del Nord 1945 Amb l’equip de la Unió Esportiva de Sants guanyà una altra etapa de la Vuelta a Espanya 1946, el Trofeu Masferrer 1946, 1947, el Gran Premi de Pasqua 1947 i el Circuit de Getxo 1947 El 1947 aconseguí la segona posició a la Volta a Catalunya i la tercera en el Campionat d’Espanya de fons i d’escalada El 1948 s’integrà a l’equip Casa Galindo i guanyà quatre etapes de la Vuelta…
Ramon Benito Giménez
Natació
Waterpolo
Nedador i entrenador de waterpolo.
Competí pel Club Esportiu Mediterrani i guanyà el Gran Premi Pasqua 1956 Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1957 i campió del Nedador Complet 100 m de cada estil el 1959 Establí el rècord català absolut de 100 m papallona 1956 i de 400 m estils 1957 En l’àmbit estatal fou dues vegades campió d’Espanya de 4 × 200 m lliure 1957, 1958 amb la selecció catalana i recordista de 4 × 100 m i 4 × 200 m lliure amb la selecció espanyola 1956 S’integrà a la junta directiva del CE Mediterrani 1961-62 Esdevingué entrenador i, el 1969, fou contractat pel Club Natació Barceloneta, amb el qual conquerí…
art oceànic
Art
Art desenvolupat a Oceania.
De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de la força…
lliçó
Música
Cadascun dels fragments de la Sagrada Escriptura o dels Sants Pares que el lector canta en la missa i l’ofici diví.
Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles, gairebé rudimentàries, amb…
catecumenat
Cristianisme
Període de preparació per al baptisme i conjunt d’elements rituals i jurídics que el configuren com a institució eclesiàstica.
Conegut per documents del s I i II Didakhé , Justí, Tertullià, apareix institucionalitzat a la Tradició Apostòlica d’Hipòlit s III Comprenia dues etapes la primera, que podia durar diversos anys normalment dos o tres, en la qual els catecúmens eren instruïts amb la predicació la segona, constituïda pels qui havien d’ésser batejats “illuminats” la propera Pasqua photizómenoi en grec, illuminandi en llatí i que, durant la quaresma, rebien una preparació especial, que consistia en una instrucció doctrinal i litúrgica catequesi i en uns exàmens periòdics scrutinia sobre aquest ensenyament i…
quinquagèsima
Cristianisme
Diumenge que precedia el primer diumenge de quaresma, anomenat així perquè era el cinquantè dia abans de la Pasqua.
Fou suprimida de l’any litúrgic en la nova ordenació 1970
caramelles
Folklore
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les ciutats, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina