Resultats de la cerca

El poble de Padèrn és situat a la riba dreta del Verdoble, prop de la seva confluència amb el Torgan L’origen de l’actual vila de Padèrn cal relacionar-lo amb la construcció al segle XII d’un castell o fortificació al cim de la cresta rocallosa sota la qual s’estén la població Tanmateix, en un moment anterior a l’esmentada centúria, el nucli originari de Padèrn, format a partir d’una església dedicada a sant Pere, era situat a la riba esquerra del Verdoble Aquesta església, citada en la documentació l’any 805, formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació…

Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’estudi de la…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard

Bibliothèque Nationales de París Ms Lat 5132 Una vegada més ens trobem davant un altre dels còdexs que Pèire de Marca prengué de biblioteques catalanes durant la seva estada al Principat entre els anys 1644 i 1651 procedeix de la Collecció Baluze, secretari de Marca, els manuscrits del qual entraren a la biblioteca del rei l’any 1719, i passaren més tard a engruixir els fons de la Bibliothèque Nationale de París Els seus 110 folis en pergamí 30 × 22 cm contenen, entre d’altres texts, un exemplar de la redacció més antiga dels Gesta comitum Barcinonensium i un fragment d’una poesia funerària…

Situació Fragment de l’absis des de l’exterior, una de les poques restes visibles d’aquesta antiga parròquia, que deixa veure les arcuacions i les lesenes típiques del romànic llombard ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’església de Sant Martin se situen a l’angle sud-oest de l’espai de l’antic poblat medieval de Molhet Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 20″ N - Long 2° 38′ 17″ E Per a anar-hical seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin, que servia el culte a l’antic vilatge de Molhet, és esmentada en la documentació l’any 1119…

L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una…

L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…

Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…