Situació
Fragment de l’absis des de l’exterior, una de les poques restes visibles d’aquesta antiga parròquia, que deixa veure les arcuacions i les lesenes típiques del romànic llombard.
ECSA - J. Bolòs
Els vestigis de l’església de Sant Martin se situen a l’angle sud-oest de l’espai de l’antic poblat medieval de Molhet.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 52′ 20″ N - Long. 2° 38′ 17″ E.
Per a anar-hical seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (DB)
Història
L’església de Sant Martin, que servia el culte a l’antic vilatge de Molhet, és esmentada en la documentació l’any 1119, en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà al monestir de Santa Maria de la Grassa; entre les propietats ratificades hi consta l’ecclesia Sancti Martini de Molleta. Pocs anys més tard, una escriptura datada l’any 1125 fa menció de l’ecclesia de Moled.
A l’inici del segle XV, en la visita pastoral que es realitzà a Molhet, s’indicava que l’església de Sant Martin era annexada a la parròquia de Sant Pèire de Padèrn. Molt probablement l’església de Sant Martin havia perdut en aquell moment la categoria de parròquia que tingué en temps antics a causa de la despoblació de l’indret. (DB)
Església
Planta de l’església en la qual s’indica la part de la construcció que encara resta parcialment en peu.
L. Bayrou, segons informació de G. Lassance
L’església de Sant Martin, avui molt arruïnada, era un edifici d’una sola nau, força estreta, capçada a llevant per un absis semicircular. En l’actualitat solament resten drets un fragment del mur sud i un altre de l’absis, corresponent al costat sud-est.
El tram de l’absis que es manté presenta, a l’exterior, els trets característics del romànic llombard, amb arcuacions i lesenes. Pel costat interior hom pot veure encara un tram del presbiteri i l’arrencada de la volta absidal, que era de quart d’esfera.
En el fragment del mur sud de la nau de l’església s’obre una finestra de doble esqueixada. La nau era coberta amb volta de canó.
Vista interior del fragment d’absis i del mur sud de l’església, on és visible una finestra de doble esqueixada i l’arrencada de la volta absidal, que era de quart d’esfera.
ECSA - A. Roura
El parament de les parts conservades és fet amb petits carreus de pedra de gres, molt ben tallats, que es disposen en filades regulars. Tot l’edifici fou sobrealçat per un mur fet de pedruscall per tal de fortificar l’església.
Un examen atent dels vestigis posa de manifest que aquest temple tingué dos moments constructius; el primer, del qual és testimoni el fragment conservat de capçalera, denota que aquesta fou bastida al segle XI, període al qual correspon la típica decoració llombarda; en un segon moment constructiu, ja al segle XII, s’afegí la nau. El mur de fortificació que coronava l’edifici fou bastit, probablement, al segle XIII. (LB)
Bibliografia
- Gallia christiana, 1739, vol. VI, col. 434
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 553-566
- Gau-Gau, 1992, núm. 19, pàgs. 53-64