Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Guillem III d’Anglaterra

Guillem III d’Anglaterra, segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia (Guillem II) i Irlanda (Guillem I) (1689-1702), príncep d’Orange (1650-1702) i stadhouder de les Províncies Unides dels Països Baixos (Guillem III: 1672-1702).
Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat…
Karl Heinrich Graun
Música
Compositor i cantant alemany, germà del també compositor Johann Gottlieb.
El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…
Pere Ferrés i Costa
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg 1911, i…
Sigfrid Gràcia Royo
Futbol
Futbolista.
Fou un davanter reconvertit en lateral esquerre que jugà amb el juvenil del Gavà, el Barça amateur i l’Espanya Industrial abans d’ingressar al primer equip del FC Barcelona, on fou considerat un dels millors defenses de la història Hi jugà durant 14 temporades, des de l’edició 1952-53 fins a la 1965-66, en què es retirà Disputà 437 partits i marcà 17 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, quatre de Copa 1953, 1957, 1959, 1963 i tres de la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Disputà la final de la Copa d’Europa del 1961 i també fou finalista de la Copa de Fires 1961-62 Amb la…
Tito Puente
Música
Músic nord-americà, de nom real Ernesto Antonio Puente Jr.
De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la…
Guillem Vidal i Andreu
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears Redactor,…
Manuel de la Matta i Sastre

Manuel de la Matta K2 Magic Line 2004 camí del Camp I
Arx. Expedició K2 Magic Line
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes Sebastià…
,
Repartiment de València
Història
Repartiment fet entre els conqueridors, o per donacions reials, per diversos conceptes, de les terres i els edificis del Regne de València.
Aquesta distribució és transcrita en tres volums, formats a mitjan s XVIII i relligats al començament del XIX amb plecs i fulls procedents de diversos registres coetanis de les donacions Aquestes en nombre d’unes 6 000 hi apareixen iniciades el 1237 i acabades el 1252, amb alguna anotació que correspon a donacions anteriors, com una del 1234 a Pere de Montcada de la torre d’aquest nom i les seves alqueries L’aplegament de materials per a la formació dels volums fou fet amb un cert desordre i amb la pèrdua d’alguna part d’aquells El text és sovint esmenat o cancellat i amb signes que no sempre…
Estanislau Vayreda i Vila
Botànica
Botànic.
Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva bibliografia…
Benjamin Constant de Rebecque
Benjamin Constant de Rebecque
© Fototeca.cat
Història
Literatura francesa
Política
Escriptor i home polític francès, de família noble hugonot.
El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional possible Morí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina