Resultats de la cerca

El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau Feu, ja cavaller, se separà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMartí REFERENT LITERARI Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Albert Gasset i Nicolau MÚSICA Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores…

Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación  1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera…

Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…

Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part, Sospirs i…

Succeí el seu germà Galceran VI, mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà 1369 a Andreu I de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars 1374 a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà 1376 als Peguera Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes,…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…

Situació Damunt dues penyes properes al mas Forner de Serrateix hi ha sengles tombes excavades a la roca Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 98,8 — y 44,2 31 TCG 988442 Aquestes dues tombes són separades l’una de l’altra un centenar de metres s’hi pot arribar des del mas Forner, baixant cap a migjorn uns 500 m o, potser, encara més bé, des del mas Cots, anant, també, uns 500 m vers l’est Totes dues són situades entremig dels camps, damunt d’una codina i d’una roca la més propera al mas Cots…

La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum cui dimisero…

Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de…