Resultats de la cerca
Es mostren 869 resultats
Bronzes de la vil·la de la Llosa (Cambrils)
Descripció arqueològica Placa i sivella de cinturó, un anell i tres braçalets que havien format part de l’aixovar d’una tomba d’aquesta villa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes El 1995 es localitzà un conjunt de peces de bronze en un enterrament de la villa romana de la Llosa Cambrils, Baix Camp La intervenció arqueològica fou dirigida per E Ramon i J Menchón, i organitzada per l’Ajuntament de Cambrils, el Servei d’Arqueologia i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Actualment, aquest conjunt de bronzes es conserva…
espectroheliògraf
Astronomia
Espectrògraf d’alta resolució emprat per a estudiar i fotografiar (monocromàticament) l’espectre solar.
Generalment, consisteix en un espectròmetre d’escletxa que permet de seleccionar una longitud d’ona o una banda estreta de l’espectre solar i que en fa un enregistrament sobre un suport d’imatge placa fotogràfica, càmera de TV, etc
Tortuga mora
Morfologia La tortuga mora Testudo graeca , com la seva congènere, la tortuga mediterrània T hermanni , presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres Manca l’escata grossa de la punta de la cua Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània T hermanni El cap i les potes són de color gris…
solc neural
Biologia
Estructura embrionària en forma de solc formada per cèl·lules neuroepitelials, precursora del sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal).
El solc neural es forma pel plegament de la placa neural, que prové d’un engruiximent de l’ectoderm dorsal que es produeix al final de la gastrulació El solc neural es va tancant fins a formar el tub neural , en un procés anomenat neurulació
toleiïta
Mineralogia i petrografia
Tipus de basalt compost per plagiòclasi càlcica, piroxens (augita i, com a fet característic, hiperstena i pigeonita) i òxids de ferro.
Les toleiïtes o basalts toleiítics tenen quars normatiu i vidre silícic intersticial, mentre que la olivina n'és molt subordinada o absent És el tipus de roca dominant a la capa basàltica de l’escorça oceànica, i es genera als marges de placa constructius o dorsals centreoceàniques
vulcanisme intraplaca
Geologia
Vulcanisme que no és relacionat amb la tectònica del marge de placa, sinó que es troba situat a l’interior d’una placa.
Els gnatostòmuls
Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls de la placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall de la placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall de la placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan de la bossa o bursa, 7 testicles, 8 aparell copulador, 9 estilet Biopunt, a partir de fonts diverses Els gnatostòmuls Gnathostomula o…
magatzem
Cinematografia
Fotografia
Estoig impermeable a la llum, rígid i generalment recarregable, que serveix per a emmagatzemar-hi trossos de pel·lícula o plaques.
Pot ésser incorporat a la càmera i, un cop impressionada la pellícula o la placa, en pot ésser separat a plena llum Permet de treballar contínuament amb una cambra sense necessitat d’un lloc fosc per a recarregar, i proporciona una protecció completa al material sensible, tant abans com després de l’exposició
ceratosi actínica
Patologia humana
Lesió berrugosa, amb hipertròfia de la capa còrnia epidèrmica, que es presenta a partir dels 40-50 anys d’edat en zones exposades excessivament a la llum solar, especialment a la cara i el dors de les mans.
Consisteix en una placa de 2 a 10 mm de diàmetre, d’aspecte escatós o crostós, color groguenc i superfície aspra i rugosa La lesió és considerada precancerosa, ja que, si hom no l’extirpa, aproximadament en una quarta part dels casos es transforma en un carcinoma espinocellular També és anomenada ceratosi solar o senil
experiment de Davisson-Germer
Física
Important experiment efectuat el 1927 per C.J.Davisson i L.H.Germer, amb el qual demostraren que les partícules de matèria, sota determinades condicions, presenten un moviment ondulatori.
L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina