Resultats de la cerca

Originari de la Xina i del Japó, on és molt conreat, s’ha estès pels països mediterranis, Califòrnia, Florida, etc, on és plantat pels fruits i també per la fusta, densa, elàstica i resistent, emprada per a fer llançadores, bastons de golf, i en torneria És un arbre de climes meridionals i temperats, però pot resistir freds intensos si és conreat en regions seques Les principals varietats de caqui conreades són la kostata , la tomaya , l' hatchia i la ferreira

És de fulles caduques palmaticompostes, amb folíols serrats, en nombre de 5 a 7 Les flors, blanques, però lleugerament tenyides de groc i vermell, són dipositades en vistoses panícules piramidals Els fruits, anomenats castanyes d’Índia , globosos, coriacis, espinosos, s’obren per tres valves i contenen 1 o 2 llavors semblants a les castanyes La fusta, blanca i tova, és poc apreciada i únicament serveix per a llenya i per a fer caixes Fulla de castanyer d’Índia © Xevi Varela Natural de la península Balcànica, sol ésser plantat com a arbre ornamental i d’ombra, en parcs i passeigs

Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant

El lloc de Cartanís —que Ramon d’Abadal identifica amb el topònim Corts— és documentat per primera vegada en l’acta fundacional del monestir de Gerri de l’any 807 com un dels indrets on el cenobi va posseir els seus primers béns El castell de Cartanís consta en el fals I de Gerri , per la qual cosa es pot considerar que ja existia en l’època en què es redactà aquest document, al final del segle XI S’hi refereix també un document del 1202 de concòrdia entre l’abat Hug de Gerri i els homes de Lleràs, els quals, vulnerant la prohibició de l’abat, havien plantat de vinyes la plana…

El ranuncle asiàtic o  francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac,…

Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és…

Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples, oposades o…

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…