Apocinàcies. 1 Baladre (Nerium oleander): a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corol·lins formant la corona i l’ovari súper (x 1); b aspecte del fruit (fol·licle) madur (x 0,5). 2 Vincapervinca (Vinca difformis): a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit (x 0,5); b detall del calze i del peduncle floral (x 2).
Eugeni Sierra
Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades. Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples, oposades o verticil·lades, que posseeixen làtex. Les flors, de simetria radiada, són hermafrodites i pentàmeres i es disposen solitàries o agrupades en inflorescències cimoses. Els estams tenen les anteres lliures però proveïdes d’apèndixs apicals, sovint connivents, que envolten l’estigma. L’ovari és súper i bicarpel·lar i origina un fruit format per dos fol·licles, dels quals, de vegades, en madura només un. Algunes espècies produeixen substàncies de gran interès farmacològic com a tònics cardíacs, antileucèmics, hipotensors, etc. i d’altres es cultiven en jardineria.
Diverses espècies del gènere Vinca es coneixen comunament amb el nom de vincapervinca, pervinca o viola de bruixa, entre d’altres. Vinca difformis se sol trobar a bona part del país, als horts, als talussos, a les barrancades, etc. Presenta les tiges més o menys ajagudes, molt llargues, i les fulles, de forma ovada, oposades i peciolades. Les flors, de color blau, neixen a l’àpex de llargs pedunclesaxil·lars i poden arribar a fer més de 5 cm de diàmetre. Els trets principals que la diferencien d’altres congèneres són el marge glabre de les fulles i els lòbuls del calze, molt llargs, estrets i aguts.
Les rambles mediterrànies, amb el sòl pedregós i un règim hídric molt variable, són l’hàbitat preferit del baladre (Nerium oleander). Aquest arbust de flors blanques, roses o porpres es pot veure, a més, plantat a molts carrers, parcs i jardins com a ornamental.
Ramon M. Masalles
El baladre (Nerium oleander) és un arbust molt conegut que es troba sovint plantat als jardins i als parcs de pobles i ciutats. De tota manera al País Valencià, a la part meridional de Catalunya i a Eivissa es fa espontani, als codolars de les rambles. Pot atènyer 4 m d’alçada i fa les fulles llargues (fins a 15 cm), lanceolades i gairebé sèssils. Les flors, de 4 o 5 cm de diàmetre, rosades, d’un porpra intens o blanques, s’obren a l’estiu i s’agrupen a l’àpex de les tiges. Els pètals se solden en la seva meitat inferior formant un tub i a la part interior tenen un replec laciniat que, en conjunt, pren aspecte de corona. Les anteres són sagitades i van ornamentades al capdamunt amb un llarg apèndix; quan aquestes prominències es toquen s’entortolliguen en espiral al voltant de l’estigma. El fruit s’obre per una sutura ventral a través de la qual surten les llavors sostingudes per un plomall.