El lloc de Cartanís —que Ramon d’Abadal identifica amb el topònim Corts— és documentat per primera vegada en l’acta fundacional del monestir de Gerri de l’any 807 com un dels indrets on el cenobi va posseir els seus primers béns.
El castell de Cartanís consta en el fals I de Gerri, per la qual cosa es pot considerar que ja existia en l’època en què es redactà aquest document, al final del segle XI.
S’hi refereix també un document del 1202 de concòrdia entre l’abat Hug de Gerri i els homes de Lleràs, els quals, vulnerant la prohibició de l’abat, havien plantat de vinyes la plana situada “sub castro quod vocatur Cartanís”, des del coll del castell fins al nou camí que anava al torrent Scalelle i al riu Noguera. En la partida de Cartanís, dins el terme de Gerri, el comte de Pallars hi feu aixecar una forca el 1342, malgrat les protestes de l’abat.