Resultats de la cerca

Pertanyent a una família armènia de comerciants establerta a Moscou i exiliada amb la Revolució Russa, el 1920 fixà la residència a París, on completà els seus estudis i es llicencià en dret El 1935, amb la primera novella Faux Jour guanyà el Prix du Roman Populaire i el 1938 obtingué el premi Goncourt per L’Araignée Des del 1940 es dedicà integrament a la literatura Autor de més d’un centenar d’obres, és especialment conegut per les seves biografies de personatges russos Dostoïevski , 1940 Pouchkine , 1946 Tolstoï , 1965 Catherine la Grande , 1977 Ivan le Terrible 1982…

Estudià dret al seu país i es doctorà en literatura llatinoamericana a París Des del 1999 resideix a Barcelona És autor de les colleccions de relats Los amantes de Todos los Santos 2001 i Canciones para el incendio 2018, Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana, de la biografia de Joseph Conrad El hombre de ninguna parte 2004 i dels assaigs  El arte de la distorsión  2009, Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar 2007,  La venganza como prototipo legal alrededor de la Ilíada 2011 i  Viajes con un mapa en blanco 2017 En novella ha publicat  Los informantes 2004,  Historia secreta de…

Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a actuar arreu d’…

Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín  el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…

Es matriculà al Conservatori de Caen, on fou alumne de Fernand Blachet 1933-38 Continuà els estudis amb Auguste Périer al Conservatori de París, on obtingué un primer premi de clarinet el 1939 Del 1941 al 1950 formà part de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, l’Orquestra de Ràdio París i l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard A partir de la dècada dels cinquanta inicià la carrera de solista, al llarg de la qual recuperà obres per a clarinet poc freqüents en les programacions, com ara algunes peces de F Devienne, G Rossini o JM Molter Combinà la carrera de concertista amb les classes…

Es matriculà a la Hochschule für Musik de Breslau, on estudià flauta, direcció i composició El 1938 inicià la seva carrera com a solista al mateix temps que començà a fer classes al Mozarteum de Salzburg El 1941 fou contractat com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Munic Acabada la guerra, fou professor de la Nordwestdeutsche Akademie de Detmold fins el 1953 A partir del 1950 començà a actuar regularment fora d’Alemanya El 1953 fundà l’Orquestra Pro Arte a Munic, amb la qual feu gires arreu del món També fundà el Festival de Pasqua de Lorda, que dirigí durant vint anys, i fou director…

Fundat pel director i clavicembalista Trevor Pinnock el 1973, és un dels conjunts de més prestigi en l’àmbit internacional pel que fa a la interpretació de música antiga amb criteris historicistes S’ha especialitzat en compositors com H Purcell o GF Händel, però el seu repertori inclou també obres de J Haydn, WA Mozart, JS Bach, A Scarlatti i A Vivaldi Regularment ofereix cicles de concerts a Londres i ha actuat arreu del món El 1985 tocà per primera vegada al Japó, i l’any 2000 efectuà una gira per aquest mateix país També el 1985 actuà a Nova York, on es presentà amb una òpera de Händel,…

Fundat el 1970 a Viena, és integrat per Günter Pichler des del 1970, primer violí Gerhard Schulz a partir del 1978, segon violí, que ocupa el lloc de Klaus Mätzl 1970-78 Thomas Kakuska des del 1981, viola, successor de Hatto Beyerle 1970-81, i el violoncellista Valentin Erben des del 1970 El conjunt debutà el 1971 al Koncerthaus de Viena, institució de la qual és membre honorari i on té el seu propi cicle anual de concerts També ha actuat al South Bank Centre de Londres, a l’Alte Oper de Frankfurt, a l’Òpera de Zuric i al Teatre dels Camps Elisis de París Participa en els festivals més…

Fou fundada a Barcelona per Jordi Savall i  Montserrat Figueras el 1987 Des del començament de la seva trajectòria ha tingut com a referent les capelles reials renaixentistes i barroques que han inspirat la música sagrada i profana arreu de la península Ibèrica Amb una formació variable, que pot anar dels vuit als seixanta membres, es dedica a la difusió del repertori català i hispànic mitjançant gravacions i concerts arreu del món El repertori de la formació s’ha centrat sempre en les obres vocals i instrumentals anteriors al segle XIX, des dels madrigalistes dels segles XV i XVI fins a la…

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial fins el 1942, durant l’ocupació alemanya fou secretari de redacció d’ Action Française Visqué habitualment fora de França, fins a mitjan anys cinquanta com a corresponsal i, posteriorment, ja dedicat exclusivament a la literatura Després d’alguns anys a Grècia, el 1969 fixà la residència a Itàlia Membre del grup literari anomenat Jove Dreta, la seva narrativa palesa un individualisme aristocràtic i una insolència elegant, pessimista i plena de nostàlgia, amb influències de Stendhal, Montherland i Drieu Je ne veux jamais l’oublier 1950, La corrida 1952,…