Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Yoichiro Nambu

Yoichiro Nambu
© The University of Chicago
Física
Físic japonès naturalitzat nord-americà.
Graduat a la Universitat Imperial de Tòquio el 1942 i mobilitzat el mateix any, hi obtingué el doctorat el 1952Professor a la Universitat d’Osaka el 1949, el 1952 s’incorporà a l’ Institute for Advanced Study in Princeton EUA El 1954 passà a l’Enrico Fermi Institut de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la seva carrera científica i docent fins el 1991, en què es jubilà Els seus estudis se centraren en la física de les partícules, i per les seves aportacions sobre la cromodinàmica quàntica, la ruptura espontània de la simetria en la física elemental de les partícules i la teoria de la…
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les…
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…
David Jeffrey Wineland
Física
Físic nord-americà.
Graduat per la Universitat de Berkeley 1965 i doctorat per la de Harvard 1970 Posteriorment treballà amb Hans Dehmelt a la universitat de Washington fins el 1975, en què s'incorporà al National Institute of Standards and Technology, organisme federal dels EUA amb una de les seus a Boulder Colorado, on ha desenvolupat la carrera científica La seva recerca s'ha centrat en el disseny de sistemes de captura, manipulació i mesurament de ions i fotons, que han permès confirmar experimentalment els estats d'ambdues partícules que la mecànica quàntica havia postulat teòricament Aquestes…
equació de contiuïtat
Física
Nom genèric de les equacions que expressen de forma diferencial la llei de conservació d’una magnitud conservativa.
Les equacions de continuïtat expressen el ritme de variació de la densitat de la magnitud considerada en termes de la divergència de la densitat de corrent associada ∂ρ∂ t = -div n així, per exemple, ρ pot ésser la densitat de massa en un fluid, la densitat de càrrega en un conductor, o la densitat de probabilitat d’una partícula en mecànica quàntica, i j pot ésser la densitat de corrent del fluid j= ρ v , v essent el camp de velocitats, la densitat de corrent elèctric, o la densitat de corrent de probabilitat de la partícula, respectivament Les equacions de…
Alain Aspect

Alain Aspect
© The Royal Society / Jean-François Dars
Física
Físic francès.
Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis Servan de l’Acadèmia de…
camp
Física
Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps.
El camp és expressat matemàticament mitjançant una funció de les coordenades espacials i, llevat dels camps estacionaris, del temps El camp és escalar, vectorial o tensorial si aquesta funció que el caracteritza assigna a cada punt del domini del camp un nombre com en el cas del camp acústic o en una distribució de temperatures, un vector com en el cas d’un camp de forces o d’un camp de velocitats en un fluid, o un tensor com en el cas del tensor de deformació, del de tensions i del d’elasticitat d’un medi elàstic, respectivament El concepte de camp neix de l’estudi de sistemes que tenen un…
teoria ondulatòria
Física
Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.
La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la llum, i…
Serge Haroche
Física
Físic francès.
De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses universitats…
Edward Witten
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Brandeis 1971 i doctorat a la Universitat de Princeton 1976, després d’uns quants anys a la Universitat de Harvard 1976-80 passà a la Universitat de Princeton, on des del 1980 és professor de física i de física matemàtica Capdavanter en el desenvolupament de la física teòrica actual que cerca unificar teoria quàntica, de les partícules, i relativitat general, ha fet contribucions rellevants en les teories de supercordes i supermembranes, destinades a donar una descripció unificada de les interaccions fonamentals de la natura, que formulà a mitjan dècada dels anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina