Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
ultraviolat
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.
Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix…
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament ràpid, obtingut…
mitreu
Religió
Santuari dedicat a Mitra.
Els mitreus existents en els centres urbans solien ésser en subterranis com els de les termes o a nivell de terra, però sempre construïts en angles obscurs i coberts amb una volta foradada per una lluerna, a través de la qual es filtrava un raig de llum que illuminava només la imatge del déu De planta rectangular allargada, en algun cas eren precedits d’una avantcambra que, per la seva situació especial, impedia la visió de l’interior o sala sacral En aquesta sala, adossades a les parets o excavades en forma de llit, hi havia unes banquetes, des d’on els assistents prenien part…
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200 voltes per…
Tragèdies
Literatura catalana
Conjunt d’obres dramàtiques breus de Víctor Balaguer, aplegades en dos volums: Tragèdies (1876) i Noves tragèdies (1879), reunides en edicions posteriors sota el primer títol.
Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…
centre òptic d’una lent

Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
disc magnetoòptic
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica dels sistemes d’enregistrament repetible i de lectura de dades i senyals en un disc magnètic que combinen mètodes òptics i magnètics.
La informació va en un suport de caràcter magnètic, però el dispositiu que la llegeix és un làser La lectura es basa en una propietat del camp magnètic segons la seva polaritat, aquest camp fa girar el pla de polarització d’una llum polaritzada, en sentit horari o bé antihorari El grup lector capta, doncs, la llum reflectida pel disc, com en els sistemes de disc òptic i, a diferència d’aquests, en detecta la polarització En l’enregistrament, la combinació de mètodes òptics i magnètics és diferent El capçal magnètic és assistit per un làser per tal d’augmentar la densitat d’enregistrament El…
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i…
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió entre el centre de la bomba i…
ballar
Giravoltar, una baldufa, un ballaruc, un ou sobre el raig d’un brollador, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina