Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
compressor
Seccions frontal (esquerra) i transversal (dreta) d’un copmressor alternatiu de pistó de dues etapes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a transportar un gas o un vapor des d’un punt, a baixa pressió, a un altre on la pressió és més elevada; també màquina per a elevar la pressió d’un gas o vapor.
La relació de compressió és la que hi ha entre la baixa pressió a l’entrada i l’alta pressió a la sortida del compressor Si la relació de compressió és elevada, hi ha economia de la potència necessària efectuant el procés en dues o més etapes amb refredament intermedi, és a dir, comprimint el fluid a una pressió inferior a la final i refredant-lo a continuació, abans de començar un nou procés de compressió que el portarà a una pressió més gran, i així successivament fins a aconseguir la pressió final desitjada La compressió per etapes es fa per obtenir altes pressions, emprant o…
màquina de vapor
Gènesi històrica del desenvolupament de la màquina de vapor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït…
calda
Acció d’arroentar en la fornal el ferro que hom treballa en estat roent, cada vegada que, per refredament, perd la roentor.
aigua tipus
Geografia
Massa d’aigua que en una zona geogràfica té sempre la mateixa temperatura i salinitat (amb petites variacions).
En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…
alt forn
Esquema d’un alt forn per a l’obtenció de ferro
© Fototeca.cat
Tecnologia
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i…
salina
Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.
Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses, tals com el…
temperament
Alimentació
Refredament controlat de la xocolata després d’haver-se barrejat i emmotllat els ingredients, per tal d’evitar una distribució irregular del greix.
igni | ígnia
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques formades per refredament i consolidació de magmes existents a l’interior de la Terra, a pressió i temperatura elevades.
floculació
Química
Formació de grumolls en una dissolució col·loidal per fenòmens de natura elèctrica (en atreure partícules de signe contrari), per evaporació o per refredament.
escletxa
Geomorfologia
Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
Aquestes fissures són perpendiculars als plans d’estratificació, tenen un paper molt important en la meteorització de les roques i afavoreixen la infiltració de les aigües