Resultats de la cerca

La seva Histoire de l’Art 1909-21 —completada per l’assaig L’esprit des formes 1927—, allunyada d’una concepció erudita, és una interpretació personal que insereix l’art en el conjunt de la història de la civilització Fou un dels primers intellectuals a incorporar el cinema a la història de l’art, i esdevingué cap d’una escola típicament francesa que ha tingut per continuadors André Malraux i René Huyghe

Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959

Antic oficial d’una divisió cosaca, participà en la creació de l’òpera russa de París 1925-30 El 1932 formà la companyia dels Ballets Russes de Montecarlo, juntament amb René Blum El 1936 abandonà Montecarlo, i la seva companyia prengué el nom de Ballets Russes du Colonel de Basil 1936-39 i el d’Original Ballet Russe 1940-47 Organitzador enèrgic i d’una gran persuasió, continuà l’obra de Diaghilev

Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916

Fou fundada pels enginyers René Panhard París 1841 — La Bourboule 1908 i E Levassor el 1889 a partir de l’empresa del mateix nom creada el 1886 i dedicada a la fabricació de màquines per a treballar la fusta Construí el seu primer automòbil el 1891, equipat amb un motor Daimler Fins el 1907 fou la fàbrica d’automòbils francesa més important Els seus automòbils guanyaren innombrables competicions El 1965 fou absorbida per la Citroën

Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles

De formació autodidàctica, començà a publicar regularment a la fi de la dècada de 1940, illustrant historietes en revistes i novelles L’any 1950 conegué el guionista René Goscinny , amb qui collaborà en diverses creacions, de les quals sobresurt el personatge de l’indi Oumpah-pah, les aventures del qual es publicaren en 1952-62 a la revista Tintin El 1959 crearen el personatge d’ Astèrix , al qual afegiren el seu company Obèlix, la primera aventura dels quals aparegué a la revista Pilote  l’octubre d’aquest any, amb un èxit extraordinari El primer àlbum Astérix le Gaulois es publicà l’…

Nascuda Jelena Ivanovna Diakonova, la seva mare, en restar vídua 1905 anà a viure amb un ric advocat de Moscou amb qui no es casà mai per l’oposició de l’Església ortodoxa, on passà a residir Rebé una educació acurada, reforçada per una gran afició a la lectura i al tracte amb intellectuals, entre d’altres la poetessa Marina Cvetaeva Aquests anys començà a utilitzar el nom de Gala, pel qual seria coneguda A causa del seu mal estat de salut, el 1912 fou enviada al sanatori suís de Clavadel Davos, on conegué el poeta Paul Éluard, amb qui es casà 1916 i tingué una filla 1918 Resident a París, s’…

Sojornà a Roma ~1515-22 i s’establí després a Lorena Entre les seves obres es destaquen la tomba de René de Chalons 1544, església de Saint-Pierre, de Bar-le-Duc, dins el realisme macabre del s XV, un sepulcre de l’església de Saint-Étienne a Saint Mihiel, Lorena 1550, considerat una de les peces més reeixides de l’escultura francesa del Renaixement, i el retaule de l’altar major de l’església de Saint-Marc, a Bar-le-Duc

A diferència de l’home, que es pot moure per la voluntat, els moviments dels animals serien sempre reaccions purament mecàniques, és a dir, regulades talment que a cada impulsió determinada respondria automàticament un nombre determinat de moviments El filòsof més representatiu d’aquesta teoria és Réné Descartes Discours de la méthode , 1637 lletra a Henry Moore, 1649 De forma encara més radical, l’automatisme dels animals havia estat exposat per Gómez Pereira Antoniana Margarita , 1544, i fou objecte de discussió els ss XVII i XVIII