Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
Sant Menna de Vilablareix
Art romànic
El lloc de Vilablareix apareix en els documents de diverses formes “Vila Ablares” 882, “Vila Blares” 1019, “Vilablarex” 1200, “Vilablarexo” 1225 i “ Vilablarexio” 1362, 1379, 1691 L’any 1356 hi havia 16 focs, 9 d’església, i el 1678 era lloc reial La primera referència de l’església data de l’any 882 “Sancti Menna, basilica in Vila Ablares” , quan el bisbe de Girona, Teuter, reorganitzà la canònica gironina i li féu donació de diversos béns També és esmentada l’any 1019 en la dotació de la canònia de Girona I més tard hom en té notícia per la donació que Bernat de Fàbrica féu l’any 1167 d’un…
Manuel Ribot i Serra
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment la de…
,
Pius XI
Cristianisme
Nom que adoptà Achille Ratti en esdevenir papa (1922-39).
Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…
Joan Balcells Auter
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona, aconseguí el títol de pilot el 1931 Fou el fundador i professor de la segona Escola Catalana d’Aviació de l’Aeroclub de Catalunya 1935 Guanyà unes quantes competicions, com el Ralli de Reus o la prova de velocitat del Festival Internacional 1936 Fou president de la Federació Aeronàutica Regional Catalana FARC Després de la Guerra Civil reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona 1942, dirigí l’Escola Provincial de Vol Sense Motor al Prat de Llobregat i l’Escola Elemental de l’Aire Des del 1956 dirigí les seccions de vol a vela i de…
Estat Català
Política
Partit polític independentista català sorgit pel juny del 1936.
Fou el resultat de la fusió del Partit Nacionalista Català i Nosaltres Sols, ambdós procedents del partit homònim creat el 1922 i dissolt el 1931, més alguns membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana Entre els dirigents més destacats hi hagué Josep Dencàs i Joan Torres i Picart, expulsat per la conjura del novembre del 1936 que intentà apartar Companys de la presidència de la Generalitat, i Antoni Andreu i Abelló Els seus òrgans de premsa foren Estat Català , Diari de Barcelona juliol del 1936 juliol del 1937, Estat Català 1937 de Reus, etc Integrat en el Front Nacional de Catalunya…
Joan I de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1379-90), fill d’Enric II i de Joana Manuel.
El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el 1386 desembarcà a Galícia,…
Los Solidarios
Història
Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922.
En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril del 1923, l’…
Ammenemes I
Història
Faraó i fundador de la dinastia XII (1991-1962 aC).
Pujà al tron després d’un cop d’estat contra Mentuhotep IV, del qual era visir Traslladà la capitalitat de Tebes al Faium, un oasi situat al SW del Caire reorganitzà l’administració i el país controlà de forma estricta els monarques, o governadors de les províncies, bastant poderosos, i donà un gran impuls al principi de la corregència, en virtut del qual un rei associava al tron el primogènit o el fill de més edat ell ho feu, el 1971 aC, amb Sesostris I En política exterior, la majoria d’empreses guerreres foren obra de Sesostris I durant la coregència És bastant conegut en el pla personal…
Partido Comunista Português
Història
Partit creat a Portugal, el 1921, a partir d’un grup d’anarcosindicalistes.
El 1923 celebrà el seu I Congrés Passà per una gran crisi amb el cop militar feixista del 1926 A la clandestinitat, el seu secretari general, Bento Gonçalves, reorganitzà el partit, i fins el 1974 encapçalà les lluites obreres i camperoles i sofrí grans pèrdues Gonçalves morí a la presó, i li succeí Álvaro Cunhal Després del moviment militar antifeixista del 25 d’abril de 1974, el PCP tornà a la legalitat i participà en els governs provisionals fins al cop del 25 de novembre de 1975 El VIII Congrés del PCP novembre del 1976 es concentrà en la defensa de la reforma agrària i les altres…
Tit Flavi Domicià
Història
Emperador romà (81-96).
Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina