Resultats de la cerca

Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997

Monàrquic defensor dels drets del comte de Chambord a la Corona francesa, dirigí revistes erudites implicades en la defensa del catolicisme Polybiblion , Le Correspondant , en les quals es feu ressò de l’actualitat científica espanyola i hi acollí collaboracions de Manuel Milà i Fontanals i Andreu Balaguer i Merino, entre altres erudits Es relacionà també amb Marià Aguiló i Joan Mañé i Flaquer S’interessà per la literatura popular Chants populaires recueillis dans le pays messin , 1881 Petit romancero chois de vieux cants espagnols , 1878, i, sobretot, per la medieval la seva…

Estudià a Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país Edità el Pseudo-Turpí, traduí al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, traduí i comentà el Quixot i estudià El Misterio de los Reyes Magos 1871, entre altres obres S’ocupà de literatura catalana contemporània en un opuscle publicat en suec, de què es feu ressò el Diario de Barcelonal i que fou traduït a “Lo Gai Saber” Lo Renaixement literari català , 1878 Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d’Àngel Guimerà…

Jaume Camarasa i Lluellas en fou fundador i primer president També cal esmentar entre els primers socis Pasqual Casanova i Rius, Pere Estapé i Josep Maria Murià La seva finalitat era la d’aplegar la colònia de catalans, que de fet ja actuava collectivament Tingué una forta activitat cultural i es féu ressò dels problemes que afectaven els Països Catalans sota la dictadura de Franco Entre altres activitats, l’entitat acollí actes patriòtics commemoratius, celebracions tradicionals i diverses campanyes de tota mena Josep Maria Murià fou l’impulsor del “Butlletí” del centre, que es…

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses entitats…

Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay   Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb…

Formà part del cercle d’intellectuals de Josep Aladern Cosme Vidal Collaborà en les publicacions El Rector de Vallfogona  i En Patufet És autor de nombroses peces teatrals reunides en la collecció “Teatre dels Nois”  Tenorios d’estiu 1899,  La llum del geni 1899,  El camí del cel 1905, Aucellets fora del niu 1906 i L’aprenent nou 1913, entre d’altres Es tracta de peces curtes, d’un sol acte, en alguns casos monòlegs, escrites en vers, realistes, però de caràcter còmic i de finalitat moralitzant Tingueren un notable ressò entre el repertori de teatre infantil d’aquells anys…

Doctor en dret per la Universitat de Viena sota la direcció de Hans Kelsen i Othmar Spann L’any 1938 fugí d’Alemanya i s’installà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 Fou professor de ciència política a les universitats de Viena, Luisiana, Munic i Stanford Les seves obres principals han tingut ressò pels seus estudis sobre el gnosticisme, l’alienació, el seu tractament de les religions i la política, sobretot en l’estudi de la generació de la violència política i la devastació resultant dels règims totalitaris Entre d’altres, destaquen The New Science of Politics 1952 i…

Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…