Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el novenet , de valor de nou…
Vampir-Cuadecuc
Cinematografia
Pel·lícula del 1969-1970, Experimental, 75 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona ARGUMENT JBrossa, PPortabella FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Enric Lahosa assessor MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA I SO Carles Santos INTERPRETACIÓ Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda, Jack Taylor, Fred Williams ESTRENA 14041985 en català, per TV Sinopsi Film rodat en parallel a una enèsima versió de Dràcula , signada pel prolífic Jesús Franco, i que constitueix una reflexió metacinematogràfica i el revers lliure, entre la desconstrucció i el poema visual, d’una cinta de…
quadrigatus
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent del segle III aC, d’un pes de 6,8 g, que tenia una quadriga al revers.
creuet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat, al començament del s XVII, a l’escut d’or castellà, que portava al revers la creu de Jerusalem.
cospell
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica llisa, preparada per a gravar-hi els tipus d’anvers i de revers, en l’encunyació de la moneda.
creu

Cara i creu d’un croat de Jaume II
Numismàtica i sigil·lografia
Revers d’una moneda, que generalment porta una creu o una divisió quarterada del camp, d’on li ve el nom.
Com a exemple, hom pot citar els diners barcelonesos de Ramon Berenguer IV i els croats medievals i moderns
Sant Pere de Maldà
Art romànic
Situació Vista del sector sud-oest d’aquesta capella situada a la part baixa de la població ECSA-E Pablo Aquesta capella és a la part baixa del poble de Maldà, dins el nucli urbà, prop de la carretera de Vallbona Mapa 33-15 389 Situació 31TCG366021 Per a arribar a Maldà des de Tàrrega cal prendre la carretera C-240 en direcció a Ciutadilla Abans de creuar el Riu Corb, cal agafar la carretera que porta a Sant Martí de Maldà i a Maldà i que segueix la vall del riu JAA-CPO Història La història d’aquesta església és confusa Hom hi ha volgut veure l’antiga seu de la parròquia de Maldà, encara que…
Sant Vicenç de Riells del Fai (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Fragment de mur del temple romànic aprofitat a la base de l’actual campanar M Anglada La parròquia es troba al centre de la part vella i alta de la població És tota voltada de noves urbanitzacions i queda a la banda esquerra de la riera de Tenes, a 300 m d’altitud Mapa L37-14364 Situació 31TDG335173 S’hi va per la carretera de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla passat el quilòmetre 22 i el pont sobre la riera de Tenes a l’esquerra vers tramuntana MAB Història L’església de Sant Vicenç s’esmenta per primera vegada amb l’apellatiu de “ basílica Sancti Vincencii, in villa nuncupata…
Sant Cugat d’Ivorra
Art romànic
Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la Com a…
Les araliàcies
Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals L’ovari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina