Situació
Vista del sector sud-oest d’aquesta capella situada a la part baixa de la població.
ECSA-E. Pablo
Aquesta capella és a la part baixa del poble de Maldà, dins el nucli urbà, prop de la carretera de Vallbona.
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG366021.
Per a arribar a Maldà des de Tàrrega cal prendre la carretera C-240 en direcció a Ciutadilla. Abans de creuar el Riu Corb, cal agafar la carretera que porta a Sant Martí de Maldà i a Maldà i que segueix la vall del riu. (JAA-CPO)
Història
La història d’aquesta església és confusa. Hom hi ha volgut veure l’antiga seu de la parròquia de Maldà, encara que no hi ha documents que ho demostrin. Potser no va passar d’ésser una capella de la vila.
Planta de l’església, un edifici rectangular sostingut per quatre arcs torals.
X. Solé
Com totes les esglésies del terme del castell de Maldà depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona des que el 1082 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren donació a Sant Vicenç de Cardona de totes les esglésies que hi havia o hi hauria en el futur al castell de Maldà, al seu terme i adjacències, i als castells i quadres subjectes al castell de Maldà. (CPO)
Església
És un edifici d’una sola nau sense santuari diferenciat. La nau és construïda amb carreus irregulars ben escairats i és coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per quatre arcs torals que arrenquen de mitges columnes adossades a les parets laterals amb capitells senzills de pla i cavet. La més propera a ponent té a mig fust un segon capitell del qual arrenca un començament d’arc rebaixat, desaparegut. Rep la llum per tres finestres petites encarades a migdia i un ull de bou a la façana principal de ponent.
Aquesta façana és coronada per un campanar d’espadanya amb dos ulls per a les campanes. Té una portalada amb arc de mig punt d’ample dovellatge, protegit per un guardapols i sostingut per dues columnes amb capitells ornamentats amb motius de tipus vegetal i geomètric dins d’una notable sobrietat. Per sobre de la porta i de l’ull de bou, la façana de ponent presenta un arc de descàrrega de perfil apuntat.
Interior de l’església, coberta amb una volta de mig punt molt aplanada, sostinguda pels arcs torals que reposen en mitges columnes.
ECSA-E. Pablo
La tipologia d’aquesta església evoca altres esglésies com Sant Domènec del Tossal, a Ponts, Sant Pere dels Pastors, a Guissona, o les esglésies de la regió de l’Ebre, construïdes al segle XIII, que presenten una successió d’arcs torals molt propers com a element dominant de la construcció. (JAA)
Escultura
Procedent de l’antic fossar del poble, adjunt a la capella de Sant Pere, es conserven dues esteles discoidals datables a partir de la segona meitat del segle XII. Les dues peces són treballades en baix relleu, amb pedra sorrenca del país. Una de les dues esteles fou utilitzada el 1908 com a material de construcció del nou cementiri de la població. Ha estat recuperada recentment. El diàmetre del seu disc fa 54 cm i té un gruix de 19 cm. Hi manca el peduncle, que és trencat. A l’anvers, el disc presenta una orla i una decoració consistent en una clouen en cada un d’aquestes tres boles que s’introdueixen a l’orla (al braç superior li manquen les boles perquè està escantellat). Al bell mig de la creu trobem, dins d’un cercle, una sexfòlia. Les característiques d’aquesta creu l’agermanen amb la de Tolosa de Llenguadoc. Al revers, el disc amb orla presenta un dibuix que, mitjançant una mena de cordó entrecreuat i curvilini, configura una doble flor concèntrica de sis pètals cada una, centrada per un cercle on s’assenta una altra vegada la sexfòlia, amb les fulles bisellades.
Una de les esteles discoidals procedents del vell fossar del poble, situat entorn d’aquesta església.
J.M. Miró
L’altra estela funerària, de forma antropomorfa, fou trobada amb motiu de la realització d’unes obres l’any 1910. Actualment llueix com a element ornamental a l’entrada de la població. El diàmetre del disc fa 32 cm i té un gruix de 17 cm, mentre que l’amplada de la base del peduncle és de 32 cm. La seva alçada total és de 53 cm. A l’anvers del disc, que és molt degradat, s’endevina a l’extrem, més que no es veu, una creu potençada. Conté al revers la figuració de la sexfòlia, resultat en aquest cas de la juxtaposició a manera de creus, en disposició de crisma, de braços curvilinis dins del cercle. A l’interior de cada braç hi ha gravat un triangle bisellat. (JMMR)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Casas, 1992, pàg. 297.
Bibliografia sobre l’escultura
- Miró, 1982, pàgs. 29-45.