Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
Puigdàlber

Vista parcial del poble de Puigdàlber (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la plana del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km 2 , el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní El 2001, s’agregà al terme el sector del …
Sant Pere Espuig
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’W del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita SantPere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de SantPere
coll de can Bordoi
Collada
Depressió de la Serralada Litoral Catalana al sector que separa les conques de les rieres de Mogent (Vallès Oriental) i d’Argentona (Maresme), per on passa la carretera de Llinars a Dosrius.
cingles de Gitarriu
Cinglera
Cingles (1 196 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, al S del puig de Bassegoda.
L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica Depenia de la baronia de Sales
puig Bernat
Cim
Cim (616 m) del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) del massís d’Ordal, a la divisòria d’aigües de les rieres de Vallirana, de Rafamans i d’Olesa de Bonesvalls.
Situat dins el terme d’Oleseta, domina la carretera de Barcelona a València des del Lledoner a la creu d’Ordal
Monteia

Església de Sant Miquel de Monteia
Xavier Béjar (CC BY 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), situat damunt els cingles de Monteia, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró.
Hi ha l’església de Sant Miquel de Monteia
puig de la Caritat

Vista del puig de la Caritat
© CIC-Moià
Cim
Cim de la serralada (1.010 m) que separa les rieres de Malrubí i d’Oló, a l’extrem septentrional del Moianès; al seu vessant meridional s’assenta el poble de l’Estany (Moianès).
Bec de corall senegalès
El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables en un nombre…
El cranc roig americà i altres espècies invasores d’interès econòmic
A diferència del cranc autòcton, el cranc roig americà Procambarus clarkii és una espècie capacitada per a dur a terme desplaçaments fora de l’aigua i això li permet colonitzar masses d’aigua aïllades, com basses, estanys o rieres Gregori Conill El cranc roig americà Procambarus clarkii és, des del punt de vista ecològic i biològic, una espècie invasora i la principal responsable juntament amb l’afanomicosi de la regressió del cranc de riu autòcton de les dues darreres dècades, de la degradació d’hàbitats fluvials i de danys en sectors agrícoles, com els arrossars No obstant…
Tortuga d’aigua ibèrica
Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina